Reflectí amb detall la crisi teatral d’aquells anys, desapareguda l’empresa del Teatre Català, al Romea. Però encoratjà també les iniciatives que sorgiren a Barcelona: la fundació de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, el Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, etc. Hi col·laboraren Alexandre Plana, Apel·les Mestres, Adrià Gual, Ambrosi Carrion i Rafael Marquina, entre els més assidus. Tot i el seu to combatiu, mantingué una actitud enyorívola, i els seus redactors no denotaren pas les inquietuds i les aportacions del teatre europeu coetani.