Amistançada un quant temps amb Ferran II de Lleó, del qual tingué l’infant Garcia (mort abans del 1184), s’hi casà pel maig del 1187. Arran d’aquest matrimoni els Haro assoliren un gran ascendent a la cort lleonesa. En infantar un nou fill, Sanç (1188), es produïren greus dissensions entre Urraca, que pretenia la corona per a aquest, i el seu fillastre, el futur Alfons IX, fill de Ferran II i de la seva primera muller, Urraca de Portugal, però a la mort de Ferran II (1188) la noblesa de Lleó s’inclinà a favor del príncep Alfons, que fou entronitzat. Amb l’ajuda del rei castellà Alfons VIII i d’alguns fidels propis, Urraca continuà intrigant, fins que Alfons IX de Lleó i Alfons VIII de Castella signaren la pau de Tordehumos (20 d’abril de 1194), en virtut de la qual Urraca podia conservar les viles lleoneses que Ferran II li havia donat en dot (Aguilar, Monteagudo, etc). Però el seu fillastre les hi prengué per la força el 1202. Fundà el monestir de Vileña, on es retirà.