Eladi Vallduví i Casals

(Reus, Baix Camp, 26 d’abril de 1950)

Tirador de fossa olímpica, especialitzat en tir al plat.

L’any 1966 debutà al Club de Tir Jordi Tarragó. Com a júnior fou campió del món (1970), medalla de bronze en un Campionat d’Europa (1969) i campió d’Espanya (1968, 1969, 1970). En categoria absoluta, es proclamà campió estatal (1971, 1973, 1976, 1977), d’Europa (1973) i del món (1978, 1982) i conquerí la medalla d’or en els Jocs Mediterranis de Split (1979). Els anys 1974 i 1975 obtingué el Gran Premi d’Europa. També fou subcampió d’Europa (1971), guanyà la medalla de bronze en un Mundial (1981), assolí tres Copes d’Espanya (1971, 1972, 1976) i dues Copes del Rei (1982, 1983). Disputà els Jocs Olímpics de Munic (1972), Mont-real (1976), Moscou (1980), Los Angeles (1984) i Seül (1988). Fou més de 150 vegades internacional i igualà un rècord mundial el 1982 (200 plats trencats en 200 intents) a Saragossa. Un cop retirat fou seleccionador estatal (1997-98). Rebé la Medalla d’Or al mèrit esportiu i la Medalla de Plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu. Dissenyà alguns models d’escopeta i cartutxos.