Fill d’una família noble, fou bisbe de Girona (1362-69). És notable la compilació de sinodals que manà fer a aquesta diòcesi. El 1370 fou traslladat a Sogorb. Era canceller de l’infant Martí, duc de Montblanc, i el 1377 acudí a Roma amb el seu germà Andreu de Vallterra per demanar la investidura de Sicília pel rei Pere III. El papa Climent VII el designà per a Tarragona el 1380, però a causa del cisma no pogué prendre possessió de la diòcesi fins el 1387. Emparà la fundació de la cartoixa de Valldecrist, lluità per l’ampliació dels límits de Sogorb i féu reformar les catedrals de Sogorb i d’Albarrasí. Un cop possessionat de Tarragona, celebrà quatre concilis provincials (1391, 1395, 1399 i 1406). Fou amic i partidari de Benet XIII.