Llicenciat (1954) i doctorat (1960) a la Universitat de Barcelona, treballà al seminari matemàtic d’Hamburg i a l’institut politècnic de Zuric sobre àlgebra i geometria diferencial. Des del 1955 fou professor i catedràtic (1961-98) a la Facultat de Ciència, després de Matemàtiques, de la Universitat de Barcelona, i col·laborà amb Josep Teixidor en la modernització dels mètodes de l’ensenyament de la matemàtica a l’Estat espanyol, amb els cursos explicats en aquesta universitat des del 1958. Fou president de la Societat Catalana de Matemàtiques (1991-95) i membre fundador de l’Institut Menorquí d’Estudis.