Gènere de l’antiga poesia occitana i catalana (del segle XII al XIV), escrit en octosíl·labs de rimes planes o en forma estròfica.
Tracta de temes diversos sobre la didàctica cortesana: moral, educació cavalleresca per als escudièrs i mundana per a les donzèlas, i formació dels joglars. És molt conegut el de Guerau de Cabrera.