L’infant autista es mostra indiferent davant la seva imatge reflectida en el mirall i el món animat, i realitza insistentment gests i jocs esterotipats amb objectes. El llenguatge, quan es manifesta, és sempre pertorbat, desproveït d’intenció comunicativa i amb absència del ‘jo’ i del ‘sí’. L’origen d’aquest trastorn pot ésser orgànic (possible immaduresa de les neurones), però l’única manifestació clínica que l’acompanya és l’abundor de símptomes psicòtics reactius. Descobriments recents, efectuats amb bessons univitel·lins autistes, intenten establir la base genètica d’aquest trastorn.
m