deserció

f
Dret militar
Dret penal

Delicte que comet el militar o mariner que abandona il·legalment el cos del qual forma part o l’establiment on és afectat.

Sempre ha constituït un delicte durament castigat, especialment en temps de guerra o davant l’enemic. Modernament, la deserció lligada a motivacions polítiques (com la de soldats dels EUA destinats a lluitar al Vietnam, que no estaven d’acord amb aquesta guerra) ha conduït a una suavització de les penes. El codi de justícia militar espanyol considera deserció el fet d’absentar-se de la unitat o del lloc de residència més de tres dies consecutius. En temps de guerra el termini és de vint-i-quatre hores. Hom també considera deserció l’absència durant terminis menors però amb intenció d’abandó permanent dels deures castrenses. El comet l’individu de la classe de tropa o marineria i els assimilats. A la marina mercant, segons la llei especial de l’Estat espanyol, comet delicte de deserció el tripulant que en port estranger abandona sense permís el vaixell on està enrolat.