Aquest mot fou emprat pels annalistes francs de la primera meitat del segle IX per a designar els territoris fronterers de l’imperi carolingi: Marca Hispànica, Marca de Bretanya, de Soràbia, Marca Saxona, Marítima, etc. Llur governador rebia el nom de marquès. Als comtats catalans aquest mot, pur concepte geogràfic sense cap valor jurídic, tingué aplicació fins a la fi del segle X; més tard fou acceptat per historiadors i erudits (Marca Hispànica).
Rebia també el nom de marca la frontera amb els sarraïns: així, la marca del Penedès, de Barcelona, de Berga, d’Osona, la marca manresana, d’Urgell, que han perdurat en algun topònim. Els comtes que tenien territori fronterer s’intitulaven comte i marquès.