universitat

f
Història

Des del principi del s. XIII, col·lectivitat d’habitants d’una ciutat o vila, revestida d’una certa personalitat pública, premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis.

Gaudia d’una certa representació davant el poder reial o senyorial o davant tercers, personificada en els seus membres més destacats o prohoms, i per això era anomenada sovint universitas proborum hominum. Aquesta significació perdurà durant l’edat mitjana i àdhuc en els temps moderns per a designar les municipalitats ja constituïdes i organitzades amb llurs propis consells i autoritats, especialment en llocs rurals (universitats o comuns de parròquies o de districtes menors dins un terme jurisdiccional), i no és estrany que les comunicacions i els privilegis dels poders reial o senyorial anessin de costum adreçats als prohoms i Universitat de tal lloc, àdhuc quan ja funcionaven els òrgans de govern, i viceversa, que aquests es consideressin sempre com a representants de la universitat, és a dir, de la col·lectivitat, base del cos municipal.