Té diferents segments, segons el mitjà per on es fa la transmissió (satèl·lit, cable o radioenllaços terrestres). Sobre aquest estàndard, basat en el sistema de codificació MPEG-2, els darrers anys s’han elaborat diverses modificacions que han derivat en els estàndards de radiodifusió de televisió digital coneguts com DVB-T (terrestre), DVB-C (cable), DVB-H (portàtil i mòbil), DVB-S (satèl·lit), i més recentment el DVB-IPI per a la utilització en sistemes basats en el protocol d’internet (IP), que utilitzen els sistemes unidireccionals i bidireccionals d’accés a internet via satèl·lit. Sobre aquest estàndard s’ha aplicat també el sistema europeu de televisió d’alta definició (HDTV) en el qual l’any 2004 s’iniciaren a Europa les emissions amb el canal Euro 1080, posteriorment denominat HD1, que emeté pel satèl·lit Astra i utilitzà 1.080 línies d’imatge amb una freqüència de quadre de 50 Hz i so Dolby digital..
f