Es produeix inserint un gen de l’organisme patogen en un fragment circular d’ADN bacterià, un plasmidi que actuï de vector. Aquest fragment s’injecta intramuscularment, o bé es projecta sobre la pell mitjançant una pistola gènica, que l’impulsa amb força suficient perquè travessi la pell i es fixi en el teixit muscular. Un cop el sistema ha entrat dins el nucli d’una cèl·lula, comença a produir els antígens necessaris per a provocar la immunitat, emprant el sistema transcripcional i traduccional de la cèl·lula hoste. Aquests antígens són alliberats al medi extracel·lular o bé resten ancorats en la membrana citoplasmàtica. Tant en un cas com en l’altre, estimulen la producció d’anticossos específics contra ells, amb la qual cosa s’assoleix així la immunitat contra el patogen en qüestió. Des de l’any 1997 s’han assajat vacunes genètiques contra la grip, la malària, el càncer de còlon, de mama i de pròstata, l’hepatitis B, la sida, el limfoma de cèl·lules T i B, i alguns herpes.
f
Biologia
Medicina