Es tracta d’un nucli de petites dimensions (uns 3 000 m2), situat damunt d’un tossal de poca alçada i format per una sèrie de cases que s’adossen a una muralla de forma ovalada i que comparteixen parets mitgeres. Les cases són notables per la seva relativa complexitat (tres espais diferenciats en planta) i la superfície relativament gran: uns 50 m2, que cal duplicar tenint en compte que és segura l’existència d’un pis superior. Al centre de l’assentament hi havia una cisterna. Fundat a la segona meitat del s III aC, el seu abandonament, entorn del 200 aC, s’ha de relacionar probablement amb la conquesta romana. Ha estat excavat des del 2002 sota la direcció de D.Asensio i J.Morer. El 2008 hom hi descobrí una instal·lació de premsat notable per la seva singularitat en relació a altres jaciments similars i el seu estat de conservació.