Es lliura al millor recull original i inèdit, i no s’admeten obres ja premiades en altres concursos. Fou creat el 1953 com a premi Víctor Català, nom que mantingué fins el 1997, quan es canvià per l’actual. El premi és entregat durant la Nit de Santa Llúcia.
Relació de guardonats
| Any | Obra i autor |
|---|---|
| 1953 | Mites, de Jordi Sarsanedas |
| 1954 | Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders |
| 1955 | La ciutat i el tròpic, de Lluís Ferran i de Pol |
| 1956 | Crèdits humans, de Manuel de Pedrolo |
| 1957 | Vint-i-dos contes, de Mercè Rodoreda |
| 1958 | Varietés, de Josep M. Espinàs |
| 1959 | Perquè no, de Josep A. Baixeras |
| 1960 | La sala d’espera, de Ramon Folch i Camarasa |
| 1961 | La xera, d’Estanislau Torres |
| 1962 | Pol·len, de Jordi Maluquer |
| 1963 | La nostra terra de cada dia, de Carles Macià |
| 1964 | Solucions provisionals, de Joaquim Carbó |
| 1965 | El cafè dels homes tristos, de Víctor Mora |
| 1966 | La gent i el vent, de Guillem Viladot |
| 1967 | La torre dels vicis capitals, de Terenci Moix |
| 1968 | Les quatre llunes, de Jaume Vidal i Alcover |
| 1969 | Boires, de Robert Saladrigas |
| 1970 | Molta roba i poc sabó, de Montserrat Roig |
| 1971 | El cementiri de les roses, de Gabriel Janer i Manila |
| 1972 | Les parets de l’insomni, de Josep Albanell |
| 1973 | Faules de mal desar, de Jaume Cabré |
| 1974 | Vides alienes, de Beatriu Civera |
| 1975 | La mort en punt, de Xavier Romeu |
| 1976 | Vida i miracles de n’Aineta dels matalassos, d’Antoni Mus |
| 1977 | Sumari d’homicida, de Joan Rendé |
| 1978 | És quan miro que hi veig clar, d’Isabel-Clara Simó |
| 1979 | Pols de terrat, de Joan Cases |
| 1980 | Quan la pedra es torna fang a les mans, de Margarida Aritzeta |
| 1981 | Les alveolars a la Romània, de Francesc d’A. Sales |
| 1982 | Quaranta històries, de Llorenç Sant Marc |
| 1983 | Lady Valentine, de Pau Faner |
| 1984 | Una cinta de dol al capell, de Llorenç Capellà |
| 1985 | Sort que hi ha l’horitzó, de Maria Mercè Roca |
| 1986 | Els germans Pinçons, de Jordi Condal |
| 1987 | Microcosmos, de Jordi Jané |
| 1988 | Situacions insulars, de Carme Guasch |
| 1989 | La serp, de Magí Sunyer |
| 1990 | Legítima defensa, de Rafa Gomar |
| 1991 | A una sola veu, de Joaquim Soler |
| 1992-96 | no convocat |
| 1997 | Contes per a vells adolescents, de Miquel de Palol |
| 1998 | Galeries subterrànies, d’Albert Roca |
| 1999 | El tacte de l’ametlla, de Cèlia Sànchez-Mústich |
| 2000 | Delirium tremens, de Xavier Gual |
| 2001 | Adéu, d’Àngel Burgas |
| 2002 | Canvi d’agulles, de Lluís Muntada i Vendrell |
| 2003 | Una pedra a la sabata, de Joan Rendé |
| 2004 | El poeta i altres contes, de Vicenç Pagès |
| 2005 | Tràilers, de Joan Esculies Serrat |
| 2006 | Defensa pròpia, de Borja Bagunyà |
| 2007 | La mort i la pluja, de Guillem Frontera |
| 2008 | Set dones i un home sol, de Víctor Alexandre |
| 2009 | Contes de la lluna absent, de Monika Zgustová |
| 2010 | Gats al parc, d’Alba Dedeu |
| 2011 | La vida per raíl, de Ramon Erra |
| 2012 | El parèntesi més llarg, de Tina Vallès |
| 2013 | Mai no sé què fer fora de casa, de Neus Canyelles |
| 2014 | Gent que tu coneixes, de M. Mercè Cuartiella |
| 2015 | Tot això ho faig perquè tinc molta sort, d’Empar Moliner |
| 2016 | Vida familiar, de Jenn Díaz |
| 2017 | El que pensen els altres, de Clara Queraltó |
| 2018 | El país dels cecs, de Víctor Garcia Tur |
| 2019 | Cavalcarem tota la nit, de Carlota Gurt |
| 2020 | El pèndol, d’Anna Gas |
| 2021 | Declaració d’invencions, de Ricard Sunyol |
| 2022 | Unes ganes salvatges de cridar, de Marc Vintró |
| 2023 | Perdona’m per desitjar-ho tant, de Carme Serna |