Es formà en el Club Hoquei Lloret, i debutà a la màxima categoria amb el Club Patí Tordera (1992-95), amb el qual fou subcampió de la Copa de la CERS (1995). Visqué la seva millor etapa a l’Igualada Hoquei Club (1995-2000), amb el qual guanyà tres Copes d’Europa (1996, 1998, 1999), tres Supercopes d’Europa (1996, 1999, 2000), una Lliga espanyola (1997) i una Lliga Catalana (1999). Passà al Blanes Hoquei Club (2000-06), amb el qual conquerí una Copa del Rei (2001), i es retirà al CH Lloret (2006-08), on fou l’entrenador fins el 2011. Amb ell a la banqueta, el Lloret fou subcampió de la Copa de la CERS (2009).
Fou internacional amb les seleccions espanyola i catalana. Amb Espanya jugà entre el 1997 i el 2003, i guanyà un Mundial (2001), dos Campionats d’Europa (2000, 2002) i tres Copes de les Nacions de Montreux (1999, 2001, 2003). El 2003 fou exclòs del Mundial d’aquell any, poc després de declarar que, en igualtat de condicions, preferiria jugar amb la selecció catalana. Centrat només en Catalunya, fou el capità de la selecció que guanyà el Mundial B de Macau (2004) i subcampió de la Copa Amèrica (2007). El desembre del 2007 es retirà de la selecció catalana.
Militant de Convergència Democràtica de Catalunya, els darrers anys com a jugador i entrenador els compaginà amb el càrrec de regidor d’Esports i Obra Pública de l’Ajuntament de Lloret de Mar, fins que el 18 de gener de 2011 fou nomenat secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ocupà fins el febrer del 2016, que fou substituït per Gerard Figueras.