Llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i en Sociologia per la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica), on s’especialitzà en sociolingüística. Introduí aquesta disciplina a Catalunya i fou un dels fundadors del Grup Català de Sociolingüística a la Universitat de Prada el 1973, que es constituí el 1974 durant el VII Congrés Mundial de Sociologia de Toronto.
El 1975 dissenyà i dugué a terme el primer cens lingüístic, estudi que, successivament actualitzat i ampliat, esdevindria una eina imprescindible per al coneixement de l’estat del català a Catalunya i per a la seva normalització. Realitzà, dirigí o coordinà, a banda, altres estudis i anàlisis sobre l’ús i el coneixement del català i també altres qüestions sociològiques (Les entitats de Vic: aportació a la sociologia de les associacions, 1976; El jovent d’Osona: estudi sociogràfic,1985, amb Trinitat Noguer, etc.).
Fou president del Patronat d'Estudis Osonencs de l’any 2006 al 2010, període en el qual aquesta entitat rebé el Premi Nacional de Patrimoni Cultural, concedit per la Generalitat de Catalunya (2008).