El nom prové del fet que, a diferència d’altres modalitats, no importa quants bots faci la pilota, que sol anar per terra i per tant s’ha de raspar el terra per poder colpejar-la. El raspall i l’escala i corda són les úniques modalitats amb jugadors professionals. Està molt arrelada a les comarques del sud del Xúquer, com la Safor, la Vall d’Albaida, la Marina Alta i la Marina Baixa.
Es pot jugar tant al carrer com a trinquets de raspall. Normalment les partides solen ser entre equips de dos o tres jugadors, que miren que el rival no torni la pilota abans que traspassi la línia del darrere del seu camp amb un sol cop. Si un equip no pot tornar la pilota o colpeja la pilota i aquesta no avança, sinó que retrocedeix, comet falta i fa guanyar el quinze al rival. La puntuació de cada joc és la següent: 15, 30, val i joc.
A diferència d’altres modalitats, empatar a val no baixa la puntuació dels dos equips a 30; per tant, es poden guanyar els punts per un sol quinze de diferència. Les partides poden ser a 25 o 40 tants, que se sumen de cinc en cinc a qui guanya el joc. Per tant, cal guanyar cinc o vuit jocs per fer-se amb la victòria. Les principal competicions professionals són la Lliga de raspall per equips (Trofeu Diputació de València), la Lliga individual de raspall (Trofeu President de la Generalitat) i el Trofeu Mancomunitat de Municipis de la Safor.