baríton

m
Música

Instrument cordòfon, de la família dels llaüts, amb cordal (corda fregada), variant greu de la viola d’amor, creat a Alemanya al segle XVII i caigut en desús a mitjan segle XIX.

A Itàlia rebé el nom de viola di bordone. D’unes dimensions semblants a les del violoncel (61 cm de llargada i 13 cm de gruix), té sis o set cordes melòdiques de tripa, afinades en quartes ascendents des del mil 1, i un nombre variable (pels volts de dotze) de cordes metàl·liques, sotaposades a les primeres, que ressonen per simpatia (o són tocades en pizzicato).