La població palestina, durant l’edat del bronze, és prou mesclada i és difícil de determinar a qui correspon exactament el nom de cananeus. Sembla que hom pot postular una invasió de gents cananees —que originàriament devien ésser semites nòmades—, les quals havien de deixar al país un substrat de topònims semítics que donaren nom a les ciutats fenícies de la costa, al final del III mil·lenni aC. Aquesta vella soca cananea, enriquida per noves aportacions semítiques —potser pels amorreus— als segles XIX-XVIII aC, fou la base de la població del país durant la dominació dels hiksos. Els cananeus habitaven les planes i la regió dels pujols i posseïen una civilització urbana, agrícola i comercial i una mitologia evolucionada, de tipus semític. Els cananeus foren progressivament substituïts pels hebreus —d’origen ètnic semblant— després de la conquesta del país per les tribus, al principi de l’edat del ferro (segle XII aC).
f
m
adj
Gentilici