de

Gramàtica

Preposició que expressa relacions de complement del nom.

Usos de de

Usos Exemples
1. Expressa relacions circumstancials que denoten L’allunyament, la separació
La ploma li escapà de les mans.
L’han expulsat del partit.
El punt de partida d’una acció, especialment d’un moviment o una transició, sovint en correlació amb les preposicions a o en
Li penjava del coll.
De dalt estant em digué...
He anat de Barcelona a Montserrat caminant.
Anar de bar en bar.
Passar de mort a vida.
La procedència, l’origen
Aquest tren ve d’Alacant.
Nasqué de pares esclaus.
El punt de partida d’una distància, un mesurament o un càlcul, en correlació amb la preposició a
Som a dos quilòmetres del poble.
Hi caben de dos a tres litres.
Hi havia de vint a trenta persones.
De tres a vuit en van cinc.
El punt de partida d’un espai de temps, sovint en correlació amb les preposicions a o en
Obren de vuit a nou. Vindrem de dijous en quinze.
D’ara endavant farà bondat.
És cuit de dilluns.
La durada, l’espai de temps
Hi anàrem de nit.
De menut va viure a Cuba.
La manera
Sempre obra de bona fe.
El qualificaren de savi.
De tort.
De genollons.
De bat a bat.
De viu en viu.
La causa, el motiu
Plorava de vergonya.
De tanta por que té, no hi vol anar.
El mitjà, l’instrument
Tothom picava de mans.
Em vaig armar de paciència.
La referència
Què pensen de mi?
He sentit a dir d’ell coses molt grosses.
2. Introdueix a vegades el subjecte agent de la veu passiva
Era conegut de tothom.
És fet d’ell.
3. Introdueix l’objecte sobre el qual recau l’acció expressada per certs verbs intransitius o usats intransitivament i per molts verbs pronominals o usats pronominalment
Dubta de tot.
No acabem d’arribar-hi mai.
Deixa de fer el ploricó.
Sempre et burles d’ell.
Em penedeixo d’haver-ho dit.
4. Serveix de lligam entre un verb auxiliar i un infinitiu per a formar algunes perífrasis
Me n’haig d’anar.
Acaben de dir-ho.
Això no deixa de molestar-me.
5. Introdueix l’infinitiu En funció de complement directe d’un gran nombre de verbs transitius, especialment d’acció voluntària
Què has decidit de fer?
Prova de traduir-ho.
He refusat d’acceptar el càrrec.
En funció de subjecte d’un verb precedent
M’ha agradat molt de tornar-te a veure.
No us escau de fer aquestes coses.
No m’era permès d’anar-hi.
6. Expressa relacions de complement del nom que denoten La qualitat, la condició
Un cotxe de color gris.
Vent de pluja.
Un home de bon cor.
La matèria, les parts o els elements de què una cosa és feta o constituïda
Llit de ferro.
Salsa de tomàquet.
Una casa de quatre pisos.
Un vol d’orenetes.
El contingut
Beure un got d’aigua.
Un plat de sopa.
L’assumpte, el tema
Un tractat de geografia.
Una lliçó d’història.
La procedència, l’origen
Vi d’Alella.
Vent de xaloc.
Els naturals d’Alemanya.
El mitjà, l’instrument
Un cop d’espasa.
Un molí de vent.
Una màquina de vapor.
La destinació, la finalitat
 Un molí d’oli.
Una màquina d’escriure.
La possessió, la pertinença
Els llibres d’en Joan.
El ribot del fuster.
El cim del campanar. La dolçor de la mel. La catedral de València.
L’autor Les novel·les de Pedrolo.
La situació
Ara s’està al seu pis de València.
Dona’m la cadira d’allà darrere.
L’espècie a què pertany una cosa Un objecte de luxe. Un conte de fades.
L’agent, l’objecte o la determinació circumstancial d’una acció
L’arribada del tren.
El repartiment de premis.
L’estudi de les matemàtiques.
La transformació de plom en or.
La forma
Un barret de copa. Una clau de ganxo. Arc de ferradura. Punt de creu.
Cara de pa de ral.
7. Expressa la relació d’aposició especificativa
La ciutat de Tarragona.
El carrer de Provença.
El mes d’abril.
El nom de Gustau.
El títol de marquès.
8. Introdueix la designació d’una persona o, més rarament, d’una cosa darrere un substantiu, un adjectiu o una interjecció que s’hi refereixen amb diversos matisos afectius, sovint en frases exclamatives
Aquest dimoni de dona em matarà! Diable d’home!
El boig d’en Joan ho diu.
Pobre de tu!  
Llàstima de casa!
Ai dels vençuts!
9. Expressa relacions de complement de l’adjectiu qualificatiu
Una cambra plena de joguines.
Està segur de si mateix.
Un tret característic del nostre poble.
Una canya llarga de dotze pams.
Darrere certs adjectius qualificatius, serveix per a adjuntar-hi un substantiu que especifica la part del substantiu principal (expressat o sobreentès) a la qual ha d’ésser atribuïda la qualitat
És lletja de cara.
Estret de pit.
Curt de vista.
10. Expressa relacions de caràcter partitiu
Una terça de carn.
És l’únic de la família que té cotxe.
Tres d’ells.
Qualsevol dels teus amics.
No té gens de paciència.
Què hi ha de nou?
Introdueix l’adjectiu que fa referència a un substantiu no expressat en l’oració, on és representat pel pronom en quan fa de complement directe o de subjecte i no hi ha el·lipsi del verb, o determinat per mots que expressen quantitat, selecció, etc.
El vi blanc s’ha acabat, però encara en resta de negre.
Si aquestes camises no t’agraden, compra-te’n d’altres.
Té dues corbates blaves i moltes de vermelles.
Introdueix el segon terme de les construccions de superlatiu relatiu i, en determinats casos, de les de comparatiu de superioritat o d’inferioritat
El més valent de la colla.
El pitjor de tots. Menys de tretze.
Introdueix l’adjectiu o l’adverbi modificat per un com emprat com a adverbi de grau No podeu pas imaginar-vos com és de bell.
Denota substitució Si jo fos d’ella me n’aniria.
11. Serveix per a fer ressaltar un terme nominal posant-lo fora de la frase, on sovint és representat per en, o també per altres pronoms, especialment demostratius
D’homes, n’hi ha de bons i de dolents.
En vols, de pomes?
No en sé, de cantar.
Aquesta és ben gran, de casa.
No tinguis por: de perdre’s no es perdrà.
12. Serveix per a formar un gran nombre de locucions prepositives a causa de, a partir de, al llarg de, per tal de, per darrere de, en contra de, tret de, fora de, després de, etc.