Fill del poeta Joan Maragall. Deixeble de Gargallo i de Francesc d’A. Galí a l’Escola Superior dels Bells Oficis. Viatjà per Itàlia (1923), exposà a Barcelona i residí a París entre el 1928 i el 1933. El 1937 feu a Barcelona el bust de Lluís Companys, i el mateix any marxà a Veneçuela, contractat com a professor de l’Escuela de Bellas Artes de Caracas.
Hi desenvolupà un art monumentalista robust i estàtic, representant de l’escultura oficial (El Llano, Los Andes, El Orinoco, El Caribe, aquesta darrera per a la Fuente Monumental de Veneçuela). Cal remarcar els relleus dedicats a batalles patriòtiques: Carabobo, Boyaca, Pichincha i Ayacucho, al Paseo de los Próceres de Caracas, i el retrat Bernardo O’Higgins. Rebé l’orde del Libertador Simon Bolívar.
El 1961 tornà a Catalunya, on, a Barcelona, feu el monument al·legòric a la sardana; també realitzà, amb marbre de Carrara, el monument dedicat a la poesia del seu pare (1962), la Dona marinera, a Lloret de Mar, i l’escultura Pere el Gran, a Vulpellac.
El seu fill Juli Maragall (Barcelona, 1936), arquitecte i escultor, viu a Veneçuela, on s’exilià amb els seus pares el 1939.