Visqué de la sasteria familiar i mai no es professionalitzà. El 1956 ingressà a la Real Sociedad Fotográfica de Madrid, però, disconforme amb els seus criteris, l’any següent formà, amb altres fotògrafs, entre els quals cal citar Ramon Masats, el grup La Palangana, d’esperit trencador i posteriorment conegut com a Escuela de Madrid, vigent fins a l’any 1975. En vida feu només tres exposicions, totes a Catalunya, la darrera de les quals (1995) fou una retrospectiva.
En morir els hereus cediren el seu arxiu de negatius (25.000) i còpies (1.000) a la Fundació Foto Colectania de Barcelona, que s’ha dedicat a difondre la seva obra. Considerat per alguns el millor fotògraf de la postguerra a l’Estat espanyol, la seva obra, en blanc i negre, constitueix una mirada insòlita sobre paisatges, objectes i rastres d’una vida quotidiana marcada per la pobresa i la degradació.