Galceran de Pinós

el Vell (snom.)
(Principat de Catalunya, ? — Bagà, Berguedà, 1277)

Noble.

Era senyor dels castells i les baronies de Pinós (Galceran IV de Pinós), Vallmanya, Tàrrega, Gaià, Sant Jaume, l’Espà, Gósol, Saldes, Quer Foradat, Llo, Gisclareny, Alguaire, Albesa, Lillet, la Guàrdia, Talteüll i Fórnols, aquest empenyorat a Galceran per la comtessa Aurembiaix d’Urgell, i els llocs de Bagà, Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, la vall de la Vansa i diversos béns als Prats i a la Manresana i als castells de Josa, Sant Martí dels Castells, Cava, Ansovell i Queralt

Era fill de Ramon Galceran (I). El seu lloc de residència fou Bagà, capital de la baronia de Pinós, població a la qual concedí una carta de franqueses el 1233. Prengué part en la conquesta de Mallorca (1229-30) i potser també en la de València (1233-45). Participà també en les guerres nobiliàries de la Catalunya de ponent: les de 1198-1269 entre els Urgell i els Castellbò per la qüestió del casament d’Arnalda de Caboet, senyora de la vall d’Andorra, i en les de 1256-60 entre els Montcada i altres nobles aliats amb el rei Jaume I contra els comtes d’Urgell i de Foix. En aquesta darrera ocasió estigué aliat amb el comte d’Urgell. Es casà amb Esclarmunda de Canet, senyora de la Guàrdia de Ripollès.