Fill de Francesc Santponç i Roca, estudià a Barcelona i a Osca. Fou membre de la Societat Filosòfica de Barcelona i el 1821 publicà la revista Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes, d’una gran qualitat, però de curta durada. El 1822 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i fou catedràtic de l’efímera universitat (1822-23) retornada a Barcelona pel govern constitucional. Des del 1833 fou oficial de l’ajuntament de Barcelona i poc després n’esdevingué secretari. Juntament amb B.C. Aribau fundà una editorial que publicà obres de Walter Scott i de tema jurídic. El 1836 fou nomenat catedràtic de l’estudi general de Barcelona i l’any següent ho fou de la universitat restaurada (dret de l’Estat espanyol). S’oposà als progressistes i fou destituït (1840), però recuperà la càtedra el 1844. Col·laborà en l’edició monumental de Las siete partidas (1843), amb notes que foren altament valorades pels seus contemporanis.