En les seves poesies usà el pseudònim de Rector de Bellesguard, nom d’una possessió familiar a l’antiga vila de Sarrià. Es conserven un bon nombre de composicions seves —algunes recollides en compilacions com La curiositat catalana—, de caràcter satíric i humorístic, que li donaren una notable, bé que efímera, popularitat. Moltes d’aquestes composicions es refereixen a personatges i esdeveniments de la vida barcelonina del seu temps. Fou premiat en el certamen celebrat a Barcelona el 1697 amb motiu de la pau de Rijswijk. El 1703 intervingué en l’edició de les obres de Vicent Garcia, L’harmonia del Parnàs, per a la qual escriví una extensa dedicatòria a l’Acadèmia Desconfiada i diverses poesies liminars.
Bibliografia
- Brown, K. i Melchor, V. de (1995): Vida i obra de Joan de Gualbes i Copons. Barcelona, Curial / PAM.