Josep Prat i Rogent

(Barcelona, 17 de desembre de 1966 — Barcelona, 17 de juliol de 1932)

Anarquista.

Antic republicà federal, es convertí a l’anarquisme cap al 1890. Assistí el 1896 al Congrés Anarquista de Londres. Fou molt amic de Ricardo Mella, amb qui publicà La barbarie gubernamental en España (1897), denúncia de la repressió desencadenada pel procés de Montjuïc. Amb Mella, a més, havia de fundar la revista Natura (1903-05). Contrari a l’anarquisme individualista i intel·lectualista influït per Stirner i Nietzsche, procurà de fer una crítica coherent del socialisme marxista i finalment fou un decidit defensor i configurador de l’anarcosindicalisme. Col·laborà regularment a El Productor (1901-06), Tierra y Libertad (1906-09) i, ocasionalment, a La Publicidad i La Campana de Gràcia. Desenvolupà també una intensa activitat com a traductor (Fabbri, Gori, Grave, Kropotkin, Hamon, Malatesta, Reclus).

És autor, a part nombrosos fullets, de ¿Competencia o Solidaridad? (1903), on intenta d’analitzar l’obrerisme reformista del partit liberal i de respondre-hi; Crónicas demoledoras (1907); La política juzgada por los políticos (1909), recull de texts polítics per a mostrar com a pensaments oposats el burgès i el socialista; La burguesía y el proletariado (Apuntes sobre la lucha sindical) (1909), text definidor de l’anarcosindicalisme. S’allunyà de la militància activa a partir de 1910-11; tanmateix, el 1926 col·laborà en l’edició del primer volum de les obres completes de Ricardo Mella, que prologà.