El seu objectiu era la igualació del sostre competencial entre les comunitats autònomes i establir la primacia de les lleis i normes dictades pel govern espanyol sobre les de les comunitats autònomes. En l’article 2 (“se entenderá que corresponde a las Cortes Generales o, en su caso, al Gobierno la determinación de los principios y reglas esenciales de la regulación de la materia de que se trate”) afirmava la capacitat de l’Estat d’interferir en la normativa autonòmica, i en l’ article 4, establia explícitament que "Las normas que el Estado dicte en el ejercicio de las competencias que le reconoce el artículo 149/1 de la Constitución prevalecerán sobre las normas de las comunidades autónomas". Resultat d’un pacte entre la UCD i el PSOE, la LOAPA fou, segons la majoria de les interpretacions, un intent d’involució de l’Estat de les Autonomies (molt especialment amb relació al País Basc i Catalunya) després de l’intent del cop d’estat del 23 de febrer de 1981 i fou rebuda amb una rotunda oposició a Catalunya i al País Basc, especialment per Convergència i Unió i el Partit Nacionalista Basc, els quals presentaren recursos d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional. En aquests dos territoris tingueren lloc també mobilitzacions contra la llei. Tot i ser-ne inicialment contrari, el Partit dels Socialistes de Catalunya (que aleshores disposava de grup propi al Congrés) finalment retirà les esmenes i votà a favor de la llei. El 13 d’agost de 1983 el Tribunal Constitucional declarà anticonstitucionals 14 dels 38 articles de la llei.