Mercedari, fou canonge de Santa Anna a Barcelona i examinador sinodal a Girona. Se secularitzà el 1822. Fou regent d’estudis del col·legi de Sant Pere Nolasc de Barcelona, de l’Acadèmia Cívica i de les escoles de cecs i sord-muts (1822-23) i catedràtic de literatura i història a la Universitat de Segon Ensenyament (1822). Segons Jaume Collell, el 1802 recità una de les crides del bou per a les festes patronals de Vic. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1815), en la qual llegí diversos treballs sobre gramàtica i retòrica. Amb Aribau, fundà un periòdic liberal moderat, El Eco de la Ley (1822-23). Autor de diversos sermons commemoratius, publicà Elogio fúnebre de la reina doña María Isabel de Braganza (1819), un Curso elementar de poesía (1828), un Curso de gramática latina según el método de las lenguas vivas (1829), un Curso elementar de elocuencia (1836) i Diferencias que hay entre lo bello y lo sublime (1837). Fou un dels introductors a Catalunya del pensament liberal de l’anglès Hugh Blair.