Religiós trinitari, estudià a la Universitat Literària de Mallorca, de la qual fou catedràtic de filosofia lul·liana (1795-1816). Es destacà durant la guerra del Francès per la defensa aferrissada de l’absolutisme i per l’atac del focus liberal, sobretot de l’Aurora Patriótica Mallorquina, que li valgueren l’enfrontament amb les autoritats civil i eclesiàstica. Edità el periòdic Diari de Buja (1812-13), que el convertí en personatge popular. També es distingí en la reacció absolutista el 1814, i el 1822 la impressió d’un fullet anticonstitucional li valgué la reclusió al castell de Bellver. El 1835 fou exclaustrat i es reclogué a sa Vileta, l’església de la qual feu construir.
Publicà nombrosos llibres i opuscles religiosos per a fomentar la devoció trinitària, hagiografies, plecs pietosos, arts de ben morir, comentaris als evangelis, sermons, etc., en castellà i català. La Societat Econòmica sol·licità la seva col·laboració per a un diccionari bilingüe. És autor d’una brevíssima ortografia mallorquina impresa dins d’un opuscle religiós i li ha estat atribuïda una gramàtica impresa, no localitzada. Publicà encara diversos treballs acadèmics de filosofia, retòrica, lògica i teologia, en castellà i llatí. Compilà també refranys mallorquins comentats, editats el 1855. És autor, finalment, de diversos escrits de caràcter satíric. Se’n conserva una bona quantitat d’obra inèdita, especialment sermons i escrits miscel·lanis, en diverses desenes de volums, i una novel·la en castellà, La mujer feliz (1807).
Bibliografia
- Ferrer, Antoni-Lluc (1985): “El Diari de Buja (1812-1813) i Miquel Ferrer i Bauçà”. Randa, 17, p. 137-177
- Renom i Ferrer, Maria Teresa (1998): Miquel Ferrer i Bauçà, protagonista en la societat de Mallorca. Barcelona, Congregació de Trinitàries de Mallorca / PAM