A Catalunya l’afebliment dels lligams amb l’imperi Carolingi féu que els comtes s’atribuïssin el dret de moneda inherent al rei. D’aquesta manera, al segle X el comte de Barcelona cedí el terç del benefici de la moneda de Vic (912) i de Girona (934) als bisbes de les seus respectives, tot actuant com a sobirà. Al mateix segle encunyaren moneda els comtats de Barcelona, Besalú, Girona i Vic, els dos darrers amb administració episcopal ( moneda episcopal). Durant el segle següent, en bateren els comtes d’Empúries i de Rosselló i els vescomtes de Cardona. La progressiva annexió dels comtats al de Barcelona féu cessar progressivament l’emissió d’altra moneda comtal que la de Barcelona. Alguns comtats, però, mantingueren la seva en convivència amb la de Barcelona: els comtes d’Urgell i d’Empúries n'encunyaren fins als segles XV i XIV respectivament, i el darrer comte de Pallars en baté a nom seu també al segle XV. La moneda comtal comprengué diners i òbols d’argent i, després, de billó. Únicament Barcelona i potser Besalú bateren moneda d’or d’imitació àrab durant el segle XI (mancús).
f
Numismàtica i sigil·lografia