A Barcelona, l’ofici dels ollers formà part com a confraria del Consell de Cent, des de la seva formació el 1257. El gremi, organitzat el 1304 i format per ollers, gerrers i rajolers (gerrer, rajoler), era sota l’advocació de sant Hipòlit. Rebé ordinacions municipals els anys 1314, 1320 i 1335. Fou el primer gremi de la ciutat que establí l’examen de mestria (1389) i el 1402 obtingué nous privilegis. El 1531 se'n separà l’ofici d’escudellers, el qual mantingué amb el dels ollers una sèrie de rivalitats fins al final del segle XVI. Els ollers-gerrers-rajolers obtingueren ordinacions de Felip II el 1599 i de la ciutat el 1614. Durant el segle XVII els drets de mestria foren augmentats dos cops, el 1627 i en 1674-75, fou reglamentat l’abast de matèria primera (1674, 1701) i les dimensions de teules i rajoles (1645, 1706). L’activitat corporativa fou escassa durant el segle XVIII, però el gremi mantingué la seva entitat i cohesió; durant el primer terç del segle XIX encara redactà dos nous projectes d’ordinacions el 1819 i en 1834-36. Existiren gremis d’ollers, separats d’altres terrissers, a Perpinyà, a Girona (ordinacions reformades el 1785) i a Olot. El 1783 es formà un gremi d’ollers a Alaquàs (Horta). L’advocació general de l’ofici era la de sant Hipòlit, bé que en alguns llocs formessin confraries de diversos oficis, com la de Sant Antoni a Sant Celoni (1704).
f
m
Oficis manuals