Anomenat també confiter. A Barcelona formaven un sol gremi amb els adroguers. A València, foren erigits en col·legi el 1644. A Perpinyà —on aparegueren el 1360 com a especiers— i a les poblacions menors, un mateix mercader era adroguer, sucrer i cerer. Els sucrers venien espècies i productes colonials: sucre, pebre, canyella, i des dels segles XVI-XVII, cacau. El primer molí de xocolata establert a Barcelona (1665) era propietat del col·legi d’adroguers i sucrers. Aquest comerç produïa rivalitat amb els gremis de revenedors. Els sucrers de les ciutats litorals compraven els productes als grans comerciants i al segle XVIII a les companyies comercials i els redistribuïen a llurs col·legues de l’interior. La seva posició social era equiparable a la dels botiguers. Es destacaren com a propietaris rústics i feren inversions en la indústria.
f
m
Història
Oficis manuals