El 1963 s’uní als Setze Jutges. Basant-se en textos propis, traduccions de cançons franceses i lletres escrites expressament per autors com Enric Barbat i Narcís Comadira, ha conreat una línia intimista, reflectida en els discos Visca l’amor (1968), Cançons que estimo (1974), Canticel (1976, sobre textos de J.Carner), Una bruixa com les altres (1981) o Íntim (1999, versions de cantants francesos). Paral·lelament, però, també s’ha dedicat a la cançó d’estil més frívol o irònic: Guillermina Show (1967), Remena nena (1970, versions de cuplets catalans), Tango (1972, amb E. Barbat), Guillermotta en el país de las Guillerminas (1972, lletres de M.V. Montalbán), Vota Motta (1977), Les Guillermines del Rei Salomó (1981) i Lluny de Malibú (1987). Ha protagonitzat també diverses produccions televisives.