Membre d’una família d’artistes i intel·lectuals, fou net d’Elies Rogent i Amat (1821-1897) i fill de Francesc Rogent i Pedrosa (1861-1898). L’any 1924 bastí un taller d’orgueneria, a instàncies del P.A.M. Marcet, abat de Montserrat, per a l’orguener italià Silvio Puggina (1940) i el seu ajudant, l’ebenista Enrico Rabagliatti, després que aquests, acollits al monestir, construïssin l’orgue del presbiteri de la basílica el 1922. D’aquest taller, en sorgiren una trentena d’orgues, gairebé tots pneumàtics. Salvador Aragonès i Ardiaca (1890-1866) començà a introduir-hi el sistema mecànic l’any 1950 i, amb ell, una altra concepció de l’instrument, la de l’orgue neoclàssic, concepció que portà a terme i amb perspectives de futur, ja en un nou taller, Gabriel Blancafort i París (1929-2001), darrer director d’aquella factoria de Rogent, que pràcticament tancava les portes el 1964.