Orlando Martínez Acosta

(l’Havana, 17 d’octubre de 1916 — l’Havana, 18 de setembre de 1988)

Orlando Martínez Acosta

© Arxiu Família Martínez

Compositor i musicòleg cubà.

Estudià al Conservatori Hubert de Blanck de l’Havana, on es graduà com a professor de piano el 1936. Fou editor i comentarista de programes de l’Orquestra Filharmònica de l’Havana i, a més, crític de música dels diaris Cubamena, Prensa libre, Alerta i Conservatorio. Compongué obres per a piano (Berceuse, Nocturno), cançons i la sarsuela María Merced. També col·laborà en el Diccionario enciclopédico de la música, publicat a Barcelona el 1946. Obtingué el premi de musicologia María Teresa García Montes de Giberga per les obres Historia de la canción de arte cubana (1952) i La pedagogía musical en Cuba: sus precursores y educadores eminentes (1955). També és autor de Pasión de la música en Martí (1953), Motivos del camino (1956) i El sentido humano en la obra de Puccini (1958).

Membre corresponent de l’Ateneo de Ciencias y Artes de México, de la Asociación de Escritores y Artistas Mexicanos, de la Academia Argentina de la Guitarra, de la Sociedad Guitarrística de Cuba i de l’International Music Institute de Nueva York, participà com a investigador al Seminario de Música dirigit pel musicòleg Odilio Urfé. Fou el primer cubà a rebre l’Orde al Mèrit de la República Italiana el 1959.