Entre el final del 1905 i el principi del 1906, el violoncel·lista català Pau Casals, el pianista suís Alfred Cortot i el violinista francès Jacques Thibaud es constituïren com a trio a París. Feren el primer concert junts com a agrupació de cambra a Lilla, el 18 de desembre de 1906. El 1933 es dissolgué i cada membre reprengué la seva carrera en solitari, la qual, de fet, mai no havien abandonat. Fou un dels grups de cambra més famosos i admirats del món. Aconseguí èxits esclatants i lloances de la crítica i el públic, i enregistrà les grans obres del repertori clàssic i romàntic. Les seves gravacions, considerades referencials i sovint reeditades, segueixen despertant l’interès del públic, i la crítica especialitzada continua atorgant-los, malgrat els anys i les actuals millores tècniques d’enregistrament, la categoria de modèliques. Tot i la forta personalitat individual de cadascun dels seus membres, aquest trio és un exemple de cohesió interpretativa.