Àrea de nidificaciò de la baldriga pufí (Puffinus puffinus) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
L’estatus d’aquesta baldriga als Països Catalans no està encara aclarit del tot. A les costes del Rosselló i el Vallespir se’n veuen durant tot l’any, amb un màxim d’exemplars el febrer i el març, i pertanyen a la subspècie P. puffinus yelkouan (de la Mediterrània oriental). Per contra, a Catalunya, les observacions realitzades mar endins indiquen una predominança dels ocells de la subspècie P. puffinus mauretanicus (nidificant exclusiu a les illes Balears), que hom pot veure durant tot l’any, si bé durant l’octubre disminueix molt. Tanmateix, quan les observacions es fan des de la costa, els resultats són ben diferents, ja que solament es detecten els ocells en migració o en dispersió i que s’apropen més a la costa, i en certs punts del litoral, com ara el delta de l’Ebre o el cap de la Nau, poden arribar a concentrar-se en un gran nombre en dies determinats.
A Catalunya, la subspècie P. puffinus yelkouan és molt més rara i només es cita des del final de l’estiu fins al començament de la tardor. Al País Valencià, es desconeix quines són les subspècies que s’hi presenten, malgrat que se’n veuen durant tot l’hivern al llarg de tota la costa i als Columbrets; atesa la manca d’informació, és possible que se n’hi presentin també en altres èpoques de l’any. A les Balears, la subspècie indígena roman durant tot l’any, i esdevé més rara des del final de l’estiu fins a l’octubre, tal com passa a Catalunya, i àdhuc poden arribar a desaparèixer, com és el cas de Formentera.
La dificultat de diferenciar les dues subspècies i l’escassa prospecció de les nostres mars, porta a una incertesa envers l’estatus d’aquesta baldriga i les seves subspècies. La baldriga pufí solament nia a les Balears: en alguns punts de Mallorca, a Cabrera i, a les Pitiüses, a es Vedrà, Formentera i Espardell; les antigues dades de cria a Menorca i sa Dragonera no han estat comprovades posteriorment. Pel que fa a la població nidificant, s’ha parlat de xifres que oscil·len entre 1000 i 5000 parelles, la qual cosa actualment sembla desmesurada; l’any 1974 només es trobaren cinc parelles niant a Cabrera. No obstant això, en el decurs del període reproductor, han estat vistes concentracions de molts més ocells que no pas les que actualment hom sap que crien, si bé la baldriga pufí és sempre més escassa que la baldriga cendrosa.
Aquesta baldriga vol coves o forats en superfícies molt espadades, de vegades àdhuc molt lluny de la costa. Els ocells indígenes comencen a visitar les colònies entre el gener i el febrer; fan les postes generalment al començament del març i les eclosions tenen lloc després de 52 dies; els individus joves volen entre el juny i el juliol.
Després de la reproducció, una part important de la població es desplaça cap al N de l’Atlàntic, travessant l’estret de Gibraltar, i retorna entre el gener i el febrer, o també al començament de març.