Contracte de construcció del retaule major de l’església parroquial de Santa Coloma de Queralt

Data: 27 d’abril de 1337.

L’escultor de Santa Coloma de Queralt Guillem Ginebrer acorda amb els obrers de l’església parroquial de la vila que en un termini de cinc anys construirà un retaule de pedra dedicat a santa Coloma, de la manera que consta en la mostra que l’escultor els va lliurar en un full de paper.

Sàpiga tothom que jo, Guillem Ginebrer, de Santa Coloma, amb ferm i solemne pacte, prometo a vosaltres P. Spelt, Guerau de Claret, Marc de Nari i P. Borràs, obrers de l’obra de Santa Coloma, en nom dels venerables prohoms i de la universitat del dit lloc, que d’avui a cinc anys faré aquella obra la mostra de la qual us vaig donar en un full de paper. Aquesta obra serà així com segueix:

“Primerament, una emaya de santa Coloma de pedra, de VIII palms, e II àngels de V palms cascú, e les cabeyladures dels àngels de fuyla d’or fi et bo, e la cabeyladura de la ymaya axí metex, et la corona et les orles del mantell fresades, segons que·s pertany a la obra, e la obra del tabernacle que sie ab tres tabernacles, e en lo tabernacle miyà stigue la ymaya de santa Coloma e los àngels dezà e delà; et los tabernacles que s’obren ab VI portes, que axí és per son dret, e los caps de les portes que sien entaylades ab suplatges, e els fuylatges e les orles que tot sie embotit de bela obra d’entayl: sobre les portes, i dich en les portes, aye XVIII istòries, e la obra dels camps de les istòries que sie obra plana, la qual obra sie bona e bela e richa e de riques colors, les quals colors sien aquestes: bel vermeyló e fi e bel carmini, e fi e bel ahur e fi, e puis les altres colors bels segons que·s pertanyen a bela obra ni richa.

Et sobre aquests III tabernacles que deyen puyar III capces que sien entaylades segons la obra deval dels tabernacles, e les cuguyles dels tabernacles que sien entaylades segons la obra deval. E depuis en cada cuguyla dels dos tabernacles deu aver en la I esmaya de Santa Maria, e en l’altre esmaya de sant Johan, e en lo de myg I crucifix: les quals esmayes deuen aver cascuna III palms e myg de deedat [de alt?], los quals se pertanyen bé a aquela obra. E que la obra aquesta sie bona e bela e que sie tota ab fuyla d’argent colrada e fina e pintat tot zo que·s pertangne a la obra de beles colors e de riques, segons que·s conté en la obra de les portes. E que la obra aquesta sie tan alta que bast tro sus en la clau de la capela e les portes que obren en egual dels costats de la paret de la capela.

E sots aquesta forma promet yo fer la obra, e que vós me farets venir les pedres de les ymages e ayats qui les me tayl ab mi ensemps. E qui donets a mi per açò fer MDC sous, axí com serà contengut en la carta que vosaltres devets a mi fer.”

I de totes esmentades coses, etc, etc, obligant… Testimonis: el venerable P. Saornosa, rector, P. Morató, jurispèrit, el magnífic Berenguer de Torroella, R. Roqueta i molts d’altres. Dia 5 de les calendes de maig de l’any del Senyor de 1337.

O: Perdut. A: El 1885 a l’Arxiu Parroquial de Santa Coloma de Queralt, manual del 1337, q. a: Segura i Valls, Joan: “Aplech de documents curiosos e inèdits fahents per la història de las costums de Catalunya”, Jochs florals de Barcelona, Estampa La Renaixensa, Barcelona 1885, pàg. 190-191.

Transcripció de la part en català: a partir de l’edició de J. Segura i Valls, 1885.. El document és en català, tot i que la part inicial, la signatura dels testimonis i la data és en llatí. Hem transcrit entre cometes la part que és en català i hem traduït les frases en llatí al català modern. Malgrat la seva datació, hem cregut convenient publicar aquest document aquí com a model dels contractes de retaules de pedra que es feren al llarg del segle XIV. D’aquest retaule en concret no s’ha conservat cap vestigi.