Descripció de la trona del cantó de l’evangeli de la nau major de la Seu Vella de Lleida

Data: 1788.

El notari de Lleida Josep Pocurull i Castells va descriure la trona de la nau major de la Seu Vella quan aquest edifici ja s’havia convertit en caserna militar. La trona ha desaparegut. El Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal en conserva només els plafons de sant Lluc i sant Marc i un fragment impossible d’identificar.

En la trona de la iglésia catedral antiga que està en la part del evangeli, esto és, en la part de ponent, comensant per la part del cor se troba en la barana de pedra a la part de fora, lo que mira al públich, las imatges treballades de escultura primorosament. Sobre i al igual de la barana i posada a la pilastra, una capelleta per un sant Christo; sota, comensant dita barana, se troba primerament lo evangelista sant Joan ab lo ausell en la dreta sobre lo banch i en la esquerra se troba una taula a modo de tarima i sobre un llibre asentat sant Joan sobre un banch prim. Segonament, sant March en la esquerra un faristol sobre una gran peaña i en la dreta un bou ab un rètol sense escrit i sobre la Mare de Déu + a modo de un quadro de sa habitació sentat en un banch. Tercerament, sant Mateu ab un faristol molt primorós en tal manera que se veuen lo peu de ell treballat a modo de un armari ab pany i clau, llibres i una garrafeta espartada, ab un llibre i en la dreta un àngel en alt, ab un rètol; sentat sant Mateu en un banch. Quartament, sant Lluch ab lo lleó alat a la dreta ab un rètol, i en la esquerra un gran faristol ab un llibre, i al peu del faristol altres llibres i diferents potets i bugerias. Quintament (…) i declinant asia lo paviment (…) lo profeta rey David ab sa corona i manto real sentat en una magnífica cadira de brasos primorosament treballada i en las mans la arpa tirat así a la esquerra en qual part hi ha un faristol ab lo peu prim però ben treballat, i sobre est un llibre, i detràs de est hi ha un orgue de un sol registre. Sextament, lo profeta Danel ab corona real, ab hàbit llarch i esclavina estreta i cetro en la mà esquerra, i en la dreta, un poch alsada un rètol llarch que diu: “Danel profeta”, i volta dit rètol fins sota lo bras esquerre eixint-li per lo devant, caient-li fins a terra, i est bosí que li hixa de sota lo bras diu: “de sub”. Falta llegir-se perquè pochs dies ha se’n ha tret lo que falta però és molt poca cosa. Al costat esquerre té una tarima molt ben treballada de floratges gòtichs i sobre la tarima o taula hi ha un llibre; i en la mateixa tarima a modo de un retaulo hi ha una Mare de Déu ab son Fill mort en sa falda i brasos; i detràs de ella una creu i un àngel, molt ben treballat. Sèptima i últimament, hi ha lo profeta Isaïas ab gran barba i capulla posada tenint en la dreta una barraca o cabaña i dins a modo de un ab una soga al coll com si fos un frare de est temps i algun altre que per estar consumit no se percebeix, i en la dreta comensa un lletrero que tira asia la esquena i cerca lo coll, venint fins a las mans, i diu lo lletrero: “Dici Ysaias”; falta un poch que ab cuidado se podria llegir. Entre unas i altras figuras de las ditas hi ha una barra de escultura primorosament treballada ab floretas i castellets a la gòtica que las divideix. I después de Isaïas ja no hi ha res sinó que comensa la escala de la trona i més avall de ahont comensa la barana hi ha dos graons de dita escala que vénen del paviment.

O: Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic – Arxiu Capitular de Vic, manuscrits del canonge Ripoll, 28 (16 4t): Pocurull i Castells, Josep: Epitafios de los sepulcros i escritos de la iglesia vieja de la cathedral de Lérida, 1788, folis 31v-32.

A: Tarragona, Jesús: “Reproducció del manuscrit d’Epitafios de los sepulcros i escritos de la iglesia vieja de la cathedral de Lérida. De Josep Pocurull i Castells”, Gombau de Camporells, bisbe de Lleida. A l’alba del segle XIII, Amics de la Seu Vella, Lleida 1996, pàg. 266-267.

Transcripció: a partir de Tarragona, 1996, revisada