El Nobel de medicina guardona la immunoteràpia en càncer
Els premis Nobel de medicina 2018, Tasuku Honjo i James P. Allison, durant una conferència de premsa el mes de desembre
© Bengt Nyman
James P. Allison i Tasuku Honjo van ser guardonats amb el premi Nobel de medicina del 2018 pels seus descobriments crucials per a aconseguir la immunoteràpia en càncer; és a dir, que les cèl·lules del sistema immunitari reconeguin millor les tumorals i puguin activar-hi mecanismes en contra.
Allison va desenvolupar en el seu laboratori de la Universitat de Califòrnia a Berkeley un anticòs contra la proteïna CTLA-4 (antigen-4 associat amb el limfòcit T citotòxic, una molècula expressada en la superfície de la majoria dels limfòcits T activats) que havia estat identificada com un dels frens del sistema immunitari. Segons Allison, els anticossos que bloquegessin la CTLA-4 facilitarien l’activació dels limfòcits i, per tant, reforçarien l’acció del sistema immunitari contra les cèl·lules del càncer. Aquesta teoria es va confirmar el 1994 en un experiment amb un ratolí, fet que va portar l’investigador i el seu equip a desenvolupar una teràpia específica per a humans. Els primers assaigs clínics van començar l’any 2000 i, atesos els resultats positius en alguns pacients i tumors, l’anticòs, el primer dels inhibidors de punts de control de la resposta immunitària, es va comercialitzar el 2011.
Honjo va treballar a la Universitat de Kyoto una línia d’investigació sobre una altra proteïna de la superfície dels limfòcits T: PD-1. Els experiments amb animals realitzats per Honjo i altres investigadors van demostrar que el bloqueig de PD-1 resulta eficaç contra les cèl·lules tumorals, la qual cosa va establir les bases per a utilitzar-lo en assajos clínics amb pacients. Els primers d’aquests assajos van demostrar una elevada eficàcia en alguns tumors, especialment en càncer de pulmó no microcític, melanoma i càncer renal. En l’actualitat, hi ha diversos anticossos anti-PD-1 aprovats perquè s’utilitzin en pacients.
La immunoteràpia va suposar un abans i un després en l’estratègia contra el càncer tot i que els inhibidors de CTLA-4 i PD-1 no mostren efectivitat en tots els tipus de tumors o pacients.
Modificació genètica d’embrions humans a la Xina
El científic xinès He Jiankui va anunciar l’existència dels primers nadons (unes bessones) genèticament modificats amb la tècnica CRISPR-CAS9, una eina molecular utilitzada per a “editar” o “corregir” el genoma de qualsevol cèl·lula; es tracta d’una mena de tisores moleculars que són capaces de tallar de manera molt precisa qualsevol molècula d’ADN per modificar-ne la seqüència, eliminant o inserint nou ADN.
El científic va dir que havia alterat un gen en els embrions abans d’implantar-los a l’úter de la mare perquè els nadons fossin resistents a una possible infecció del VIH. Tanmateix, no va publicar les seves investigacions ni va compartir proves o dades que puguin corroborar el que va fer, però el seu anunci va crear una gran alarma social i polèmica entre els científics de tot el món, perquè els Estats Units i altres països tenen il·legalitzada l’alteració deliberada dels gens d’embrions humans, però la Xina no.
Arran d’aquest cas, un grup de 122 investigadors xinesos va emetre un comunicat en què va qualificar les accions de He de “bogeria” i de “dur cop a la reputació global i al desenvolupament de la ciència xinesa”. Immediatament, el Govern xinès va ordenar el cessament temporal de les activitats de recerca involucrades en l’edició de gens humans.
Torna la universalitat sanitària
El Consell de Ministres que encapçala Pedro Sánchez (PSOE) va aprovar el Reial decret llei d’accés universal al Sistema Nacional de Salut, que deslliga l’atenció sanitària del concepte d’assegurament que va imposar el Reial decret llei 16/2012, del Govern de Mariano Rajoy (sent-ne ministra de Sanitat Ana Mato), amb l’excusa de la crisi. Segons va informar l’executiu central, el nou decret “acabarà amb iniquitats i desigualtats i contribuirà a millorar la salut individual de col·lectius abans exclosos, i la salut col·lectiva de la població general”.
La norma reconeix com a titulars del dret a la protecció de la salut i a l’atenció sanitària les persones amb nacionalitat espanyola i els estrangers que tinguin residència a l’Estat espanyol i els que, tot i no tenir la seva residència habitual en territori espanyol, tenen reconegut el dret a l’assistència sanitària a Espanya per qualsevol altre títol jurídic, com ara pensionistes espanyols residents a altres països, treballadors desplaçats o treballadors transfronterers.
Els col·lectius no registrats ni autoritzats com a residents a l’Estat tenen dret a la protecció de la salut “en les mateixes condicions que les persones amb nacionalitat espanyola”. L’assistència sanitària serà amb càrrec als fons públics de les administracions competents sempre que es compleixin els següents requisits: no tenir l’obligació d’acreditar la cobertura de la prestació sanitària per una altra via; no poder exportar el dret de cobertura sanitària des del seu país d’origen o procedència i no existir un tercer que estigui obligat a fer-ne el pagament.
Posteriorment al reial decret llei esmentat, al setembre, el Govern espanyol va acordar retirar el recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei catalana d’universalització de l’assistència sanitària (Llei 9/2017), segons l’argument que “no existeix contradicció entre la norma autonòmica i l’estatal després de la recuperació de la sanitat universal a Espanya”.
Tres ministres de Sanitat en un any
Durant el 2018 es van succeir fins a tres ministres de Sanitat: Dolors Montserrat (del PP, des del 4 de novembre de 2016 fins al 7 de juny de 2018), Carmen Montón (del PSOE, des del 7 de juny fins al 12 de setembre) i María Luisa Carcedo (del PSOE, des del 12 de setembre).
El primer canvi es va produir com a conseqüència de l’èxit de la moció de censura de Pedro Sánchez (PSOE) contra Mariano Rajoy (PP). Per contra, la dimissió de Montón es va produir a causa de les acusacions d’irregularitats en un màster que va cursar a la Universitat Rei Joan Carles de Madrid, un cas judicialitzat del qual finalment va resultar absolta.
La inestabilitat en aquest ministeri és habitual, ja que ha tingut fins a disset ministres en els últims 36 anys.
Vaga de metges a l’atenció primària
Jornada de vaga dels metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut el mes de novembre
© Metges de Catalunya
Una cimera al setembre entre el Departament de Salut i tots els agents del sistema sanitari per abordar les reclamacions dels professionals i les necessitats de salut de la població catalana no va impedir que es materialitzés una vaga fruit del descontentament crònic dels metges d’atenció primària.
El 74% dels metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) van secundar, respectivament, cadascuna de les cinc jornades de vaga (del 26 al 30 de novembre) convocada pel sindicat Metges de Catalunya (MC) per a exigir millores assistencials i laborals. En l’àmbit de la sanitat concertada, el seguiment va ser del 65%.
Al final d’aquella mateixa setmana, els metges van arribar a un acord amb la direcció de l’ICS que els portaveus del sindicat van qualificar de “bo”, punt de partida per a la transformació de l’atenció primària cap a ”un model de qualitat i no de quantitat”. Segons el sindicat Metges de Catalunya, l’acord aporta solucions “reals” per a la sobrecàrrega assistencial, com la revisió de la població assignada en funció de l’estudi de càrregues de treball, que reduirà el nombre de consultes per facultatiu fins a les 25-28 visites diàries, o la fixació d’un temps de 12 minuts per visita presencial i 6 minuts per visita telefònica o virtual. A més, garanteix la contractació immediata de 250 metges de família que formaran una plantilla estructural, als quals s’afegiran, al llarg del primer semestre del 2019, nous facultatius de les especialitats de pediatria, ginecologia i odontologia.
Dos consellers de Salut a Catalunya i un tercer en funcions
El president de la Generalitat, Quim Torra, va nomenar Alba Vergés (ERC) per liderar el Departament de Salut, en substitució de Toni Comín, exiliat a Bèlgica.
Vergés és la secretària nacional d’ERC en l’àmbit de la salut i el benestar i és diputada al Parlament des del 2012, on va presidir la comissió de Salut durant la legislatura anterior. És llicenciada en Economia per la UB i enginyera tècnica en informàtica de gestió per la UOC, i va ser cap d’administració, comptabilitat i finances del Consorci Sociosanitari d’Igualada entre el 2008 i el 2012.
Cal destacar que, al final del 2018, Vergés va demanar la baixa per maternitat, fet que la va convertir en la primera dona al Govern català que exerceix aquest dret. Mentre va durar el seu permís, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, va assumir les funcions del Departament de Salut, que és el de major pressupost de la Generalitat.
Catalunya recuperarà l’Agència de Salut Pública
El Govern va reactivar el procés –aturat amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola– per a recuperar l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), amb un avantprojecte de llei de creació d’aquest organisme, d’acord amb la Llei 18/2009, per implicar tots els departaments del Govern en la protecció i la promoció de la salut, en la prevenció de la malaltia i la vigilància de la salut pública. Aquesta agència va perdre l’any 2014 la seva personalitat jurídica i va quedar adscrita a la Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut.
Interoperabilitat entre Salut i Serveis Socials a Barcelona
El Departament de Salut de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona van decidir ampliar al conjunt de la ciutat de Barcelona la interoperabilitat entre els seus sistemes d’informació per compartir dades socials i sanitàries dels pacients. El projecte, que es va posar en marxa com a prova pilot als centres d’atenció primària (CAP) i als centres de serveis socials (CSS) dels barris del Besòs i la Nova Esquerra de l’Eixample, va demostrar que era eficaç.
L’Hospital Universitari Sant Joan de Reus passarà al CatSalut
Hospital Universitari Sant Joan de Reus
© Hospital Sant Joan
El Servei Català de la Salut (CatSalut) i l’Ajuntament de Reus van anunciar la creació d’un nou ens de dret públic per gestionar l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Amb aquesta iniciativa, el CatSalut assumirà la governança i la gestió de tots els centres sanitaris del Grup SAGESSA, que fou creat el 1989 per a gestionar serveis sanitaris. La totalitat de la composició accionarial de SAGESSA era d’INNOVA, entitat pública empresarial local, les participacions de la qual eren propietat de l’Ajuntament de Reus. INNOVA va ser el 2012 l’epicentre d’un sonat escàndol de corrupció.
La nova fórmula de gestió de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i de la resta de centres del grup es materialitzarà després d’avaluar les empreses que formen l’actual societat anònima municipal (SAM) de Reus. El CatSalut també vol que l’Hospital de Móra d’Ebre, actualment gestionat per Gecohsa, passi a ser gestionat per la Generalitat i tingui autonomia i capacitat d’autogestió.