Barcelona, en el camí del Protocol de Copenhaguen
Sessió plenària de la conferència sobre el canvi climàtic, celebrada a Copenhaguen
© IISD / Earth Negotiations Bulletin
Barcelona va acollir, la primera setmanade novembre, les reunions de l'última sessió preparatòria de la 15a conferència dela Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides (COP15), que es va celebrar del 7 al 18 de desembre a Copenhaguen. Després de dos anys de treballs preparatoris, els delegats de 193 estats havien d'aprofitar la reunió de Barcelona per a concretar els detalls d'un acord internacional que substitueixi el protocol de Kyoto a partir del 2012.
Tot i les dificultats del procés, les deliberacions a la capital catalana es van desenvolupar en un ambient d'optimisme moderat, conscients que la falta de compromisos concrets de les grans potències mundials --amb l'excepció de la Unió Europea-- feia del tot impossible que el nou protocol quedés enllestit abans del desembre. Des del punt de vista tècnic, l'organització de la trobada de Barcelona va ser gairebé perfecta. Només cinc setmanes després, en canvi, la capital danesa va ser escenari d'una de les reunions internacionals més caòtiques i decebedores en la història recent dels organismes de les Nacions Unides.
La conferència de Copenhaguen va començar amb una incomprensible falta de previsió dels organitzadors (el Govern danès i l'ONU). La gran expectació internacional desfermada va provocar una allau de peticions d'acreditacions, i els responsables de la reunió van oferir places per a tres vegades el nombre de persones que realment podien ser acollits al Bella Center de Copenhaguen. Així, en la setmana de reunions executives, del 13 al 18 de desembre, les instal·lacions de la conferència van quedar completament desbordades. De forma paral·lela, el Govern danès no va saber donar resposta a les accions reivindicatives i de sensibilització social organitzades aprofitant la trobada i es van produir nombrosos incidents amb la policia, que comportaren 1.500 detencions.
El resultat de la part més important de la cimera, la negociació del nou protocol, va ser igualment decebedor. Abans de l'inici de les converses, alguns observadors mantenien les esperances d'arribar a un document de consens. Després de la primera setmana de reunions, les expectatives van anar decaient fins al punt de témer que el boicot d'alguns països --com el grup format pels estats africans-- provocaria la suspensió de la conferència. Finalment, totes les mirades es van centrar en els dos líders mundials d'emissions de gasos d'efecte hivernacle: els Estats Units i la Xina.
La delegació nord-americana ja havia deixat clar que el seu Govern no podria ratificar compromisos de reducció de les emissions d'aquests gasos fins que s'aprovés una llei federal específica. El projecte legislatiu elaborat pel Govern de Barack Obama amb aquest objectiu va ser aprovat en primera instància per la Cambra de Representants a l'estiu d'aquest any 2009 i al mes de desembre se'n va iniciar la tramitació al Senat, on possiblement serà aprovat a la primavera del 2010. La futura llei federal establirà una reducció d'entre el 17 i el 20% de les emissions l'any 2020 amb relació a les emissions del 2005. Si es fa servir la referència inicial de l'any 1990, la proposta legislativa nord-americana suposaria una reducció d'entre el 4 i el 6% de les seves emissions. Cal recordar que la proposta presentada per la Unió Europea a la cimera de Copenhaguen va ser de reduir un 20% les seves emissions l'any 2020, amb relació a les del 1990, i elevar la proposta de reduccions fins al 30% si la resta d'estats adopten compromisos comparables.
Les precaucions del Govern Obama volien evitar una situació com la de Kyoto, on la delegació nord-americana va firmar uns compromisos que, després, el seu Govern no va voler presentar a ratificació a les cambres legislatives per por d'una derrota aclaparadora.
El primer ministre xinès, Wen Jiabao, va recordar a Copenhaguen que el seu país aspira a mantenir el seu ritme de creixement i per tant no pot comprometre's a reduir globalment les emissions de gasos d'efecte hivernacle. En aquest sentit, com van fer la resta de països emergents i en desenvolupament, la Xina va recordar que la major part del problema d'acumulació de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera és provocada pels més de 100 anys d'era industrial dels països desenvolupats. Wen Jiabao, en canvi, va anunciar que el seu país avançaria en l'eficiència energètica. La Xina va oferir reduir entre un 40 i un 45% la denominada intensitat energètica (el 2020 respecte al 2005), és a dir, les emissions de gasos amb relació al seu PIB.
Durant les últimes 48 hores de reunions a Copenhaguen, i davant l'imminent fracàs del procés de negociació dels documents oficials, el president dels Estats Units va intentar l'adopció d'un text alternatiu en què els països emergents (en especial la Xina i el Brasil) també es comprometessin a fer aportacions en la lluita contra el canvi climàtic. La seva proposta va ser reduïda a la mínima expressió i, finalment, enmig d'un ambient clarament pessimista, el secretari general de les Nacions Unides va clausurar aquesta cimera de Copenhaguen després de la firma d'una declaració de bones intencions sense gairebé cap compromís concret. Un dels escassos apartats positius de l'acord final --no firmat per Veneçuela, Bolívia, Cuba, Nicaragua ni el Sudan-- va ser l'establiment d'un fons d'ajudes econòmiques als països pobres per fer front als danys causats pel canvi climàtic. El successor del protocol de Kyoto haurà d'esperar noves negociacions i, si més no, la reunió internacional prevista per al final del 2010 a Mèxic.
El canal Segarra-Garrigues
Inauguració del primer tram del canal Segarra-Garrigues al terme d’Oliola (Noguera)
© Departament d'Agricultura i Ramaderia / Generalitat de Catalunya
El 5 de juliol de 2009 es va inaugurar oficialment a Oliola el primer tram, de6 km, del canal Segarra-Garrigues, una reivindicació històrica de la pagesia de les Terres de Ponent envoltada per una forta polèmica ambiental. Les obres del canal es van iniciar el 2002 amb la intenció de facilitar el reg a un mínim de 70.000 ha de secà de la Noguera, la Segarra, el Pla d'Urgell, l'Urgell, el Segrià i les Garrigues. L'obra, amb una inversió de més de 1.500 milions d'euros, havia d'incloure 3.500 km de canonades i s'havia d'acabar el 2013. Les denúncies presentades per entitats ecologistes en contra d'aquest projecte van donar lloc a dues sentències condemnatòries del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees --de juny i desembre del 2007--, en què s'exigia l'ampliació de les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i es reclamava la protecció de les aus estèpiques que nidifiquen als terrenys que es volen convertir en regadius. En una primera fase de negociació per a evitar les sancions econòmiques, la Generalitat va proposar una nova revisió de les zones de regadiu amb una retallada de 14.000 ha, concentrades als municipis dels Plans de Sió, Belianes, Sarroca de Lleida i Aitona. Al mes de juliol, el comissari europeu de Medi Ambient, Stavros Dimas, va afirmar que la proposta de la Generalitat era insuficient i va amenaçar amb demanar al Tribunal de Justícia fortes sancions econòmiques contra la Generalitat i l'Estat espanyol. Després d'una llarga negociació amb els responsables de la Unió Europea, i malgrat l'oposició dels pagesos afectats, la Generalitat va haver d'ampliar per segona vegada consecutiva els terrenys amb protecció fins a ocupar més de la meitat de la superfície inicialment destinada a conreus de regadiu.
Dessalinitzadora del Prat
Vista de l’interior de la dessalinitzadora del Prat de Llobregat
© Aigües Ter-Llobregat
Just un any després de la greu crisi de sequera, a l'estiu del 2009 es va posar en marxa la dessalinitzadora del Prat de Llobregat, una planta que pot arribar a subministrar a l'àrea metropolitana de Barcelona fins a 60 hm3 anuals d'aigua potable (una quarta part del consum total d'aquest nucli de municipis). La dessalinitzadora del Prat, la segona d'aquest tipus de Catalunya, després de la de Blanes-Tordera, és l'actuació més important realitzada a Catalunya els últims trenta anys per a solucionar el problema de falta de recursos hídrics en nuclis urbans. El pressupost total de la nova dessalinitzadora, incloent les obres de captació i connexions, ha estat de 230 milions d'euros (150 dels quals van ser aportats pel Fons de Cohesió de la Unió Europea). La millora de les reserves d'aigua als pantans de Catalunya --gràcies a un segon semestre del 2008 molt humit-- i la inauguració de la dessalinitzadora del Prat, juntament amb els plans per a ampliar la planta de Blanes-Tordera i construir-ne una tercera a Cunit-Cubelles, van posar les bases per a tirar endavant el projecte de recuperació del cabal ecològic del Ter a les comarques de Girona, després de quaranta anys de sobreexplotació per a atendre la demanda de l'àrea de Barcelona.
Voltors afamats
La recuperació de diverses espècies de carronyaires com els voltors i els recursos limitats d'alimentació ha incrementat l'aparició d'atacs d'aquests ocells a bestiar viu. Catalunya té mig miler de parelles de voltors comuns nidificants i més de 2.000 voltors joves. La majoria són individus amb una conducta alimentària normal, que fan desaparèixer les restes dels animals morts. Tanmateix, entre el 2008 i el 2009, la Generalitat va comprovar l'existència d'atacs de voltors a vaques i ovelles debilitades o que anaven de part, i va pagar mig centenar d'indemnitzacions pels animals morts en aquestes circumstàncies. Els primers indicis de l'existència de voltors que ataquen animals vius van sorgir a Osona, una comarca sense voltors nidificants. El 2008 els atacs es van concentrar al Pallars Sobirà, la Vall d'Aran i la Cerdanya; i el 2009 es van registrar casos també al Solsonès. L'autorització de facilitar l'alimentació de carronyaires en canyets, prohibida al conjunt de la Unió Europea des de la crisi de les vaques boges, podria alleugerir el risc d'atacs a bestiar viu.
Ratpenats en estudi
Primer exemplar de ratpenat orellut alpí trobat a Catalunya
© Carles Flaquer
Els investigadors Xavier Puig i Carles Flaquer van localitzar a l'agost del 2009 en una cova de Queralbs, a 2.260 m d'altitud, el primer exemplar de ratpenat orellut alpí (Plecotus macrobullaris) documentat a Catalunya. L'orellut alpí és una espècie molt singular i fins ara només es coneixia als Alps i en punts molt localitzats del Pirineu central, sempre per sobre dels 1.700 m. La troballa de Queralbs és el resultat del projecte d'investigació i inventari d'espècies de ratpenats del Ripollès que porten a terme el Consorci d'Espais d'Interès Natural del Ripollès (CEINR), l'associació Galanthus i el Museu de Ciències Naturals de Granollers, amb finançament del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Després d'aquest descobriment, ja són 29 les espècies de ratpenat que han estat observades alguna vegada a Catalunya. D'altra banda, a la primavera del 2008 es va publicar la primera edició de Ratpenats. Ciència i mite, un llibre coordinat per Jordi Serra-Cobo i editat per Publicacions i Edicions de la UB que recull el treball de més de dues dècades sobre el món d'aquests singulars mamífers.
Premi Ramon Margalef
Paul R. Ehrlich, premi Ramon Margalef, va recordar que, tot i l’èxit de la Revolució Verda, el nombre de persones que passen gana s’ha incrementat
© Fototeca.cat / Corel
El premi internacional Ramon Margalef d'ecologia va ser concedit al 2009 a l'investigador nord-americà Paul R. Ehrlich, el primer científic que va alertar sobre l'impacte de la superpoblació en la destrucció del medi ambient. Ehrlich es va especialitzar en l'estudi de les papallones, però al final dels anys seixanta, seguint l'exemple de científics compromesos amb el medi ambient com Rachel Carson, va fer servir els seus coneixements en ecologia i matemàtiques per a denunciar el risc de mantenir el creixement exponencial de la població arreu del planeta. El seu llibre The Population Bomb (1968) advertia que a les dècades de 1970 i 1980 moririen de fam milions de persones a causa de la falta d'aliments i la degradació ambiental. Els estudis d'Ehrlich van obrir una forta polèmica amb sectors que l'acusaven de catastrofisme i de voler imposar l'esterilització massiva i obligatòria. Tot i l'èxit relatiu de la denominada Revolució Verda dels anys 1970-90, que amb l'aplicació de diferents tècniques va aconseguir un ràpid creixement de la productivitat agrícola, Paul Ehrlich va recordar al mes de novembre a Barcelona, durant l'acte de lliurament del premi Ramon Margalef, que des de l'any 1960 fins a l'actualitat la xifra de persones que passen gana al planeta ha passat de 350 milions a més de 1.000 milions.
Incendis forestals
Després d'un any 2008 excepcionalment positiu en la prevenció i l'extinció d'incendis, la campanya del 2009 va estar caracteritzada per un elevat nombre de focs en terrenys agrícoles i, sobretot, pel sinistre del 21 de juliol, en què van morir cinc bombers i un sisè va quedar ferit molt greu, durant les tasques d'extinció d'un incendi a Horta de Sant Joan. A l'estiu es van declarar a Catalunya 2.827 incendis de vegetació (entre urbans, agrícoles i forestals), mentre que l'any anterior els bombers havien realitzat 1.187 sortides per aquest mateix concepte. Els 659 incendis forestals registrats el 2009 van deixar un balanç de 3.307 ha calcinades (1.157 ha arbrades i 2.150 de no arbrades); aquestes xifres, tot i no ser dolentes, contrasten amb els 421 incendis del 2008, amb només 576 ha forestals calcinades (190 d'arbrades i 386 de no arbrades). Tres de les causes de l'augment dels incendis van ser l'escassetat de pluges durant l'estiu, el vent i l'acumulació de massa forestal al bosc, en part, com a conseqüència de les tempestes de neu i vent que van fer caure desenes de milers d'arbres a l'hivern.