El destacat historiador Enzo Traverso (dreta) participant en el congrés “Europa, 1939. L’any de les catàstrofes”
© Generalitat de Catalunya
El 2009 va ser un any carregat d'efemèrides potencialment significatives relacionades amb l'etapa republicana (1931-39) i la guerra civil (1936-39). Així, cal remarcar el 70è aniversari de la finalització de la guerra civil i del conseqüent inici de l'exili republicà, que va marcar un punt d'inflexió per a centenars de milers de persones que van fugir de les tropes franquistes, amb la celebració de diverses activitats commemoratives --que tenen com a eix principal d'acció el Memorial Democràtic i diverses institucions públiques i privades--. El Museu Memorial de l'Exili (MUME), situat a la Jonquera, va recollir diverses activitats divulgatives: exposicions itinerants ("Febrer 1939. L'Exili dins la mirada de Manuel Moros"); homenatges als combatents i exiliats de la Jonquera; diversos col·loquis, seminaris i jornades acadèmiques, com elseminari internacional Memòria i Historia: Conflictes, Oblits, Institucionalització del Record Col·lectiu, organitzat per la Universitat de Girona (UdG) i el MUME, o del col·loqui "Reflexionant l'exili: L'aproximació a l'expe-riència de l'exili republicà entre la història, l'art i el testimoniatge", organitzat pel mateix MUME; presentacions de llibres com La tragèdia de l'exili català, de Tàrio Rubio; o projeccions de documentals i pel·lícules. El mateix Memorial Democràtic també va preparar un lloc web (www.70aniversariexili.cat) dedicat a la citada efemèride i va participar en la consolidació dels denominats "Camins de l'exili", una dotzena d'itineraris --com els de Portbou-Cervera o la Jonquera-el Pertús-- per on els exiliats republicans van fugir cap a territori francès. Dins l'àmbit acadèmic, es va celebrar també el IV Congrés Internacional "El exilio republicano de 1939: La segunda generación", organitzat pel Grup d'Estudis sobre l'Exili Literari (GEXEL) de la Universitat Autònoma de Barcelona, i es va publicar el llibre El otoño de un ideal. El republicanismo histórico español y su declive en el exilio de 1939, del catedràtic d'història contemporània de la UdG, Àngel Duarte. Així mateix va veure la llum El document de Prats. Informe de l'èxode a Prats de Molló del 27 de gener al 16 de març de 1939, document de tipus memorialístic redactat pel secretari de l'Ajuntament de Prats de Molló, Thomas Faitg, durant les primeres hores de l'èxode republicà, amb pròleg de Llibert Tarragó.
El Museu d’Història de Catalunya va presentar l’exposició “Guerra civil a Catalunya: testimonis i vivències”
© Generalitat de Catalunya
Igualment és d'obligada menció la commemoració del 70è aniversari de la finalització de la Guerra Civil Espanyola i de l'inici de la Segona Guerra Mundial. En aquest sentit, el Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID) de la UAB va organitzar, juntament amb la Fundació Carles Pi i Sunyer i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el congrés internacional"Europa, 1939. L'any de les catàstrofes", amb la participació de destacats historiadors internacionals, com Enzo Traverso o Luciano Casali; per la seva part, la Fundació Ernest Lluch juntament amb la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) van organitzar el II Seminario Ernest Lluch-Historia del Pensamiento Económico, anomenat "La economía política en la encrucijada: La República y la Guerra Civil'. També es van realitzar una sèrie d'exposicions temporals i itinerants que van mostrar gràficament la situació provocada per la guerra: "Guerra civil a Catalunya: testimonis i vivències", organitzada pel Museu d'Història de Catalunya (MHC) i l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), i "Això és la guerra! Robert Capa en acció" i "Gerda Taro", ambdues coproduïdes entre l'International Center of Photography de Nova York (ICP) i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).
Mort d’un milicià, la foto més representativa del fotògraf Robert Capa, es va poder veure a l’exposició “Això és la guerra! Robert Capa en acció” al MNAC
© Estate of Cornell Capa
També l'any 2009 es va commemorar una altra efemèride d'especial rellevància per al poble català: el centenari de la Setmana Tràgica i la mort del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia. Per a la commemoració d'aquest esdeveniment es van realitzar un gran nombre d'activitats acadèmiques en forma de seminaris i cicles de conferències, com el seminari "Setmana Tràgica de 1909 a Barcelona. Arrels i Conseqüències", organitzat i coordinat pel Centre de Recerca i Debat del Museu d'Història de Barcelona i la historiadora Soledad Bengoechea, amb participació d'historiadors reconeguts com José Álvarez Junco, Gabriel Cardona, Ángel Smith o Pere Gabriel; o el seminari "Detrás de Ferrer i Guàrdia: Causas i Consecuencias de una Semana de Julio", organitzat per PRAXIS (Associació de Joves Investigadors en Història i Ciències Socials). Per altra banda, també es van publicar una sèrie de llibres, com La Semana Trágica de Cataluña, obra coordinada per l'historiador Antoni Moliner, o La Semana Trágica. Barcelona en llamas, la revuelta popular, y la escuela Moderna, de la historiadora Dolors Marín. També es van realitzar una sèrie d'exposicions que recollien les principals característiques de la Setmana Tràgica --altrament dita roja o gloriosa--, com "Memòria gràfica d'una revolta. La Setmana Tràgica a Catalunya", organitzada per l'ANC, o "Els fets de l'any 1909 (La revolta del Barranco del Lobo i Francesc Ferrer i Guàrdia)", a càrrec de la Confederació General del Treball de Barcelona (CGT).
Finalment, enguany es van celebrar encara dues efemèrides més: l'Any Macià (commemoració dels 75 anys de la mort del president i els 150 anys del seu naixement) i l'Any Cerdà (commemoració dels 150 anys de l'aprovació del Pla de Reforma i Eixample de Barcelona). L'Any Macià, comissionat per l'historiador Josep Maria Roig, es va inaugurar amb un acte institucional a la Generalitat. Entre altres activitats, es va fer un cicle de conferències sota el títol genèric de "Processos de Sobirania al llarg del segle XX", organitzat pel Centre d'Història Contemporània de Catalunya (CHCC) i centrat en els processos d'independència que s'han donat principalment en l'àmbit europeu.
Per la seva banda, l'Any Cerdà va incloure un seguit d'activitats divulgatives, i també diferents col·loquis en clau arquitectònica.
Pel que fa a les novetats editorials en qüestions historiogràfiques durant el 2009, cal fer referència a un seguit de publicacions emmarcades en la història política, social i cultural, com El Estado y la memoria, editat per Ricard Vinyes i amb la participació, entre altres historiadors, de Xavier Domènech o Manel Risques; La configuración de la democracia en España, editat per Pere Ysàs; Memòries del viatge 1940-1975, dirigit per Martí Marín; Tendències de la historiografia catalana, dirigit per Antoni Simón; Fosses comunes i simbologia franquista, dels historiadors Antoni Segura, Andreu Mayayo i Queralt Solé, o La dreta espanyola a Catalunya 1975-2008, de Joan B. Culla. L'any 2008 va veure néixer una nova revista d'història, redactada íntegrament en anglès, de la secció Històrico-Arquelògica de l'Institut d'Estudis Catalans, Catalan Historical Review.
Finalment, pel que fa als congressos, seminaris i col·loquis que es van celebrar, cal esmentar els referits a esdeveniments commemoratius, com ara el "Col·loqui Internacional del Tractat dels Pirineus [1659] a l'Europa del segle XXI", impulsat pel MHC i amb la col·laboració de la majoria d'universitats catalanes i les universitats de París-IV Sorbona, de Tolosa i de Perpinyà; el seminari "Reflexions sobre Octubre 1934", organitzat pel Grup de Recerca d'Estudis d'Història Social i Cultural (GREHSIC), la UAB i el Grup d'Estudi República i Democràcia (GERD); i el III Congrés d'Història de Girona "Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)", emmarcat dins del bicentenari de les guerres napoleòniques i organitzat per l'Institut d'Estudis Gironins, l'Institut de Recerca Històrica (UdG) i l'Ajuntament de Girona. També cal remarcar, fora dels àmbits commemoratius, el seminari "Història, historiadors i marxisme al segle XX", amb la participació del professor Josep Fontana, organitzat pel GREHSIC-UAB, el Departament d'Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura de la UB i l'Associació Catalana d'Investigacions Marxistes.
En un altre ordre de coses, en l'apartat de reconeixements públics, el catedràtic d'Història Contemporània de la UAB, Albert Balcells, va rebre la Medalla Narcís Monturiol a la innovació científica de la Generalitat de Catalunya.
Finalment, cal fer referència a la mort, aquest any 2009, de l'historiador i fotògraf Pere Català i Roca, estudiós dels castells catalans i defensor de la catalanitat de Colom. El seu àmbit d'estudi es va circumscriure a la història medieval i moderna de Catalunya, amb obres com Els castells catalans (1966), De cara a la Mediterrània: les torres del litoral català (1987), Un corsari anomenat Colom (1991), Càtars i catarisme a Catalunya (2001) o Ferran el Catòlic, vidu i "catalanote" (2003).