El 2009 van continuar oberts els grans temes dels anys anteriors, com la presència del català en els models escolars i la regulació de l'espai mediàtic en català, les qüestions més tractades en els mitjans de comunicació.
En el camp legislatiu, un dels avenços més importants dels darrers anys havia estat la inclusió del deure del coneixement del català en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Hom havia anunciat que la sentència del Tribunal Constitucional retallaria aquest deure, però al final del 2009 encara no s'havia fet conèixer la resolució.
El debat públic a Catalunya també va estar alimentat per la polèmica sobre la reducció del paper del català en el model lingüístic escolar català. En primer lloc, es pretenia matisar la no-segregació escolar per raó de llengua. El 2009 la sentència del Tribunal Suprem espanyol, que ratificava la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l'any 2004, instava el Departament d'Educació a preguntar la llengua habitual de l'alumne "a fi de fer efectiu el seu dret a rebre el primer ensenyament en aquesta llengua". Amb tot, diferents sectors van valorar la sentència com a simbòlica, atès que no aprofundia en els efectes d'aquesta pregunta. A la vegada, i en sentit oposat, la voluntat del Govern estatal d'incrementar una hora l'ensenyament del castellà, va quedar anul·lada amb l'aprovació de la Llei d'educació de Catalunya (LEC), tot i que el Govern central va anunciar que recorreria la llei). Hi van votar a favor el PSC, CiU i ERC.
També al País Valencià es va mantenir el debat entre les entitats socials i el Govern valencià sobre el paper del català en l'ensenyament. A l'habitual denúncia social sobre les restriccions en l'oferta de l'ensenyament en català, que no satisfà la demanda existent, es va afegir la del síndic de greuges. Per contra, l'ofensiva política de Francisco Camps va arribar a ampliar l'oferta educativa al xinès i a dotar l'anglès d'un caràcter "semioficial", bloquejant l'ampliació del valencià. I encara més, per tal de mostrar la seva oposició a les propostes educatives del Govern estatal, va intentar impartir les classes d'educació per a la ciutadania en anglès i inserir un servei de traducció per a suplir les mancances.
Gent signant a favor de la Iniciativa Legislativa Popular “Televisió sense fronteres” a València
© Acció Cultural del País Valencià
També en els tribunals la Generalitat Valenciana van mantenir el seu pols pel no-reconeixement de les titulacions de Filologia catalana. Els jutges van ratificar, per enèsima vegada, l'homologació del català amb el valencià a les oposicions oficials. Amb tot, la Generalitat va ometre les sentències i el Tribunal Superior de Justícia valencià es va veure obligat a reprendre-la.
D'altra banda, TV3 va continuar retrocedint espai al País Valencià --com a la Catalunya del Nord i a la Franja--, on més notorietat havia pres l'enfrontament. Les multes a ACPV i els precintaments de repetidors analògics de TVC, que ja s'havien iniciat al principi del 2007, es mantenien al final del 2009, amb un saldo de tres repetidors clausurats i l'autorització per al tancament del més important, que afecta la quarta part de la població del País Valencià. Al segon semestre del 2009 es va reactivar aquest debat gràcies a l'acció de la societat civil. Una gran manifestació a la ciutat de València va precedir l'arreplega de signatures per la Iniciativa Legislativa Popular "Televisió sense fronteres: l'espai de comunicació de les llengües catalana, basca i gallega" al Congrés espanyol. Aquesta tenia com a objectiu garantir el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries. Mentrestant, van continuar les negociacions per a la reciprocitat de les emissions digitals de Canal 9 i TV3. A Catalunya s'havia fet efectiva aquesta reciprocitat per a una part del territori, però al País Valencià no era així. Aquest procés encallat té una data límit: el primer trimestre del 2010, data prevista per a l'apagada analògica. En oposició a aquest encallament catalanovalencià, a les Illes Balears (i també a Andorra), hi va haver un bon enteniment entre governs i corporacions de radiotelevisió, que afavoria la reciprocitat. Tot i això, hom en va criticar que fos el canal internacional de TV3 el que emetia a les Balears, per tal de respectar els drets audiovisuals.
A les Illes Balears, ja l'any 2008 el Govern del Partit Socialista i Unió Mallorquina havia simbolitzat la defensa de la llengua mitjançant la seva adhesió al front que Catalunya, Euskadi i Galícia havien creat per a la defensa de les llengües pròpies. En aquest període el Govern balear va impulsar un Pla de normalització lingüística i va anunciar el requisit mínim de competència lingüística en català per al personal sanitari que optés a una plaça fixa. Tot i el baix nivell de llengua exigit, la dreta política i mediàtica va atacar aquestes mesures.
Pel que fa a la cobertura legislativa del català a la Franja, les Corts d'Aragó van rebre al mes de juliol una proposta de llei de llengües del Partit Socialista. Aquesta va ser la primera llei que la coalició de Govern no va aconseguir consensuar en els seus 10 anys d'existència. Els socis de Govern, el Partit Aragonès (PAR), havia assumit les tesis dels grupuscles secessionistes. A pesar de l'aval de la universitat i de la legislació aragonesa en matèria de cultura, el PAR es va oposar al reconeixement del català com a llengua de la Franja. Amb tot, el projecte socialista va ser pres en consideració per les Corts aragoneses amb el vot de CHA i IU. Les negociacions entre partits van continuar a finals d'any, amb el debat sobre la natura de la llengua i la seva oficialització.
El Govern andorrà va considerar efectiva l’aprovació de la normativa de retolació dels comerços en català
© Fototeca.cat
A Andorra, la política lingüística en la retolació dels establiments comercials va ser avaluada com a molt efectiva pel Govern. Tot i el nombre d'expedients oberts per incompliment de la normativa, només s'havia imposat una petita sanció.
A principis d'any es va consolidar la Fundació Ramon Llull amb la participació de Catalunya i Balears, i la incorporació d'Andorra, el Consell General dels Pirineus Orientals, municipis valencians i l'Alguer per a la promoció internacional del català. Amb tot, va destacar l'absència de representants de la Franja, com també les ordres de la nova direcció del Partit Socialista a València per a no promoure'n la integració del País Valencià i la posició del nou Govern a Andorra, que va exigir més concreció en la seva activitat. La Fundació Ramon Llull va finançar classes de català a 160 universitats d'arreu del món, amb un total de 7.000 alumnes, i 70 traduccions d'obres catalanes a altres llengües, a més d'obrir una seu a l'Alguer.
A la Catalunya del Nord, a part de l'entrada del Consell General dels Pirineus Orientals a la Fundació Ramon Llull, el reconeixement oficial del català del 2008 no va tenir més efectes públics notables.
Tot i que durant l'any 2008, arran de l'aparició d'una traducció no oficial en català del web del Parlament Europeu, es va fer pressió per a tancar-lo i se'n va anunciar una versió oficial, el 2009 no hi va haver cap canvi, i el web de l'Europarlament no va disposar d'una traducció al català aprovada. També des dels centres de decisió i coordinació europea es van fer recomanacions envers la política lingüística, i no sempre d'una manera coherent. D'una banda, abans d'entrar l'any 2009, el Consell d'Europa, organització internacional independent de la Unió Europea, va recomanar a l'Estat espanyol potenciar els models lingüístics escolars d'immersió total a les Illes Balears, el País Valencià i la Franja. De l'altra, el president del Parlament Europeu va mantenir la prohibició d'utilitzar el català als eurodiputats. En una activitat d'alt component polític, la Comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu va censurar en un informe la immersió lingüística, incloent-hi, a instàncies del PP, l'opció de llengua en els models escolars. Només un mes després, el PSC, CiU i ICV van aconseguir modificar aquests paràgrafs mitjançant el vot al ple de l'Europarlament.
A internet, el català va aconseguir tres fites importants: va sobrepassar els 200.000 articles a la Viquipèdia (la 15a posició entre totes les llengües d'aquesta enciclopèdia) i els 400.000 a l'Enciclopèdia.cat, i Google el va situar entre les 40 principals llengües, fet pel qual els serveis més sol·licitats d'aquesta companyia es van traduir al català. El domini .cat, per a la comunitat lingüística catalanoparlant, va complir el seu tercer any amb 35.000 webs registrats, entre els quals destaca el de l'Ajuntament de Palma. En el camp dels sistemes operatius, també Microsoft va treure al mercat la versió en català del nou Windows 7, tot i que amb alguns dies de retard i sotmesa a les versions en castellà o francès.