La Biennal d’Art de Venècia va incloure un pavelló sencer dedicat a la cultura i l’art catalans
© IRL / Pietro Battisti
La cultura catalana encadena tres anys de projecció internacional més que notable en diferents àmbits: si el 2007 la literatura va ser la convidada d'honor a la Fira del Llibre de Frankfurt i el 2008 la cultura catalana en general va ser-ho al Festival de Guanajuato, enguany va ser la primera ocasió en què l'art del país va disposar d'un pavelló propi a la prestigiosa Biennal de Venècia.
Catalunya va mostrar a la biennal --un dels esdeveniments internacionals més importants d'art contemporani i cita ineludible per a tots els especialistes de les arts visuals-- l'exposició "Venezia, Catalunya 2009: la comunitat inconfessable", emmarcada dins la secció oficial 'Eventi collaterali'.
L'exposició, comissariada per Valentín Roma i amb la participació dels artistes Joan Vila-Puig, Elvira Pujol, Daniel G. Andújar i Pedro G. Romero, va plantejar una indagació sobre els possibles significats de la naturalesa de les obres comunitàries en l'àmbit artístic prenent com a objecte d'estudi Catalunya.
La presència catalana a la biennal no es va limitar a un inventari o una panoràmica d'artistes, sinó que va tenir com a objectiu la mostra d'una creació artística catalana com a observatori del moment innovador i creatiu que viu Catalunya.
Paral·lelament a l'exposició, l'Institut Ramon Llull (IRL) va organitzar tot d'activitats a Venècia, com la jornada acadèmica "Le città inconfessabili. Dalla Catalogna all'Europa, passando per l'America" --amb el batlle de Venècia, Massimo Cacciari, com a ponent principal-- o un concert de l'Acadèmia 1750 - Orquestra Històrica del Festival de Torroella de Montgrí amb motiu de la Diada, que va interpretar l'oratori d'Antonio Vivaldi Juditha Triumphans, que no s'escoltava a Venècia des de feia 20 anys.
Un IRL reforçat
La Fundació Ramon Llull, integrada pel Govern d'Andorra, la Generalitat de Catalunya i, des del desembre del 2008, pel Govern de les Illes Balears, es va reforçar el 15 de gener amb la integració del Consell General dels Pirineus Orientals, l'Ajuntament de l'Alguer i la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull (formada primer per Gandia, Morella, Sueca i Vinaròs, i, des del 30 de juny, també per Almoines, Bellreguard, Benifairó de la Valldigna, Guardamar del Segura, Muro, Novelda, Palma de Gandia, Picassent, Pedreguer, Potries, Real de Gandia, Simat de la Valldigna, Xàbia, l'Alcúdia, Xeraco i Xixona).
La fundació, que és presidida pel cap de govern d'Andorra i que té un pressupost anual de 95.100 euros, va esdevenir així l'instrument de projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes. Els seus objectius són intensificar l'estudi, la promoció i la defensa de la llengua i la cultura catalanes, fomentar-ne la projecció exterior i ajudar a impulsar les actuacions del Consorci de l'IRL, que coincideixen amb els objectius de la fundació.
35.000 llibres a la Xarxa
Un altre aspecte clau per a la internacionalització de la cultura catalana, en aquest cas en l'àmbit digital, va ser l'acord amb Google perquè més de 35.000 llibres del fons de la Biblioteca de Catalunya estiguessin disponibles a internet a través de Google Llibres des del 28 de juliol.
Es tracta d'obres exemptes de drets d'autor que es van posar a l'abast de tots els usuaris d'internet, a més a més de fragments d'obres actuals, que els internautes poden consultar parcialment i que, si són del seu interès, poden comprar a través de la pàgina web de l'editorial o d'una llibreria en línia. Una i altra cosa van fer que el català sigui la 14a llengua més utilitzada a Google Books.
Literatura
La cultura catalana va ser la convidada d'honor de la XXI Feria del Libro de Antropología e Historia de Mèxic, un dels esdeveniments acadèmics i editorials més importants del món de les Ciències Socials a l'Amèrica Llatina. Durant la fira, celebrada al setembre, es van organitzar ponències, col·loquis i presentacions editorials a l'entorn de les relacions Catalunya-Mèxic i l'acollida que el país centreamericà va proporcionar als ciutadans catalans exiliats durant la dictadura franquista.
Així mateix, una de les revistes literàries més veteranes i amb més prestigi en llengua anglesa, World Literature Today, va dedicar un monogràfic a la literatura catalana en l'edició del setembre --amb textos de Jaume Cabré, Quim Monzó, Miquel Bauçà, Fran-cesc Parcerisas, Maria-Mercè Marçal, Josep Pla, Albert Sánchez Piñol i Mercè Rodoreda, entre d'altres--, i també va ressenyar una antologia de joves poetes balears, Pedra foguera.
Igualment, en l'àmbit de les revistes científiques, l'IEC va posar en marxa el 2009 la primera revista de difusió internacional de la cultura catalana, Catalan Historical Review, que arribarà a més de 400 biblioteques i universitats de tot el món. Publicada per la Secció Històrico-Arqueològica, mirarà de donar projecció internacional a la historiografia dels Països Catalans.
Sant Jordi al món
Ja fa anys que l'IRL, les delegacions de la Generalitat a l'exterior i els casals catalans aprofiten la diada de Sant Jordi per a projectar internacionalment la cultura catalana. L'IRL ho fa amb el pro-grama "Sant Jordi al món", que el 2009 va programar actes a 22 ciutats de 13 països.
Una de les ciutats en què el programa va tenir més incidència va ser Madrid, on el Centre Cultural Blanquerna va organitzar la Setmana de la Cultura Catalana, amb activitats com una lectura de poesia catalana dirigida per Mario Gas i amb la participació de Vicky Peña, Juan Echanove i Carles Santos.
Un altre pol essencial del "Sant Jordi al món" va tenir lloc a Nova York, on l'IRL va programar el cicle "Catalan Days. Arts, Food and Literature from Catalonia and the Balearic Islands", una mostra d'arts escèniques, gastronomia, literatura i cinema. En aquest marc, l'actriu Jessica Lange va protagonitzar una lectura de l'adaptació dramàtica de La plaça del Diamant, dirigida per Joan Ollé; la Coral Universitat de les Illes Balears (CUIB) va protagonitzar un parell de concerts; Narcís Comadira, Biel Mesquida, Margalida Pons, Carles Rabassa i Josep Maria Terricabras van participar al World Voices Festival, organitzat pel PEN Club nord-americà, i es van projectar tot de films catalans en el marc del cicle "Clandestí: Forbidden Catalan under Franco". Tot plegat es va cloure amb la primera nit Sónar celebrada a Nova York, amb més de 900 assistents.
El músic Jordi Savall va actuar el mateix 23 d'abril a Londres per a presentar-hi el seu treball Cançons & folies, del Renaixement al nostre temps, amb un repertori que inclou peces com Gwerz (cançó tradicional bretona), Noumi, noumi yaldatii (cançó de bressol hebrea) o la catalana La cançó del lladre, entre d'altres.
La Setmana de la Música Catalana a la Universitat de Santa Barbara (EUA) o les Jornades de Cultura Catalana a Cracòvia (Polònia) també van ser altres esdeveniments notables or-ganitzats arreu amb motiu de Sant Jordi.
Art
També a Nova York, però fora del programa "Sant Jordi al Món", va tenir lloc l'exposició al centre d'art DIA Art Foundation de Beacon "Antoni Tàpies: The Resources of Rhetoric" (del 16 de maig al 19 d'octubre), durant la qual es va presentar el llibre A personal memoir. Fragments for an Autobiography, la primera traducció a l'anglès de Memòria personal. Fragment per a una autobiografia (1977).
Maria del Mar Bonet va actuar a Salònica dins del programa d’activitats “Be Balears”, organitzat per l’Institut Ramon Llull
© Institut Ramon Llull
Si Nova York va acollir una exposició de Tàpies, la ciutat grega de Salònica en va acollir una d'Antoni Miró, "Miró of Mallorca", a l'octubre. Al voltant de la mostra, l'IRL va organitzar el programa d'activitats culturals "Be Balears", amb un concert de Maria del Mar Bonet i Jaume Compte & Nafas Ensemble, un recital poètic i un documental sobre Miró.
Del 17 al 23 de novembre, "Be Balears" va arribar a Brussel·les de la mà del Govern de les Illes i l'IRL, amb una mostra gastronòmica de productes tradicionals, grups de dansa, lectura de poemes de Damià Huguet i Marià Villangómez, i concerts de David Vidal, Joan Martorell, Fameliars i 4 de Copes.
La cultura balear també es va projectar internacionalment a Berlín amb motiu del 20è aniversari de la caiguda del mur, a l'octubre. L'Art Center de la capital alemanya va acollir una trentena d'obres a l'exposició "Illes sense fronteres", on sis balears van exposar la seva obra inspirada en la reunificació del país, organitzada conjuntament per l'Institut d'Estudis Baleàrics i l'IRL.
Al setembre, els artistes Diana Coca, Olimpia Velasco, Marcos Vidal i Marcelo Viquez van exposar la seva obra a Seül, del 18 al 24 de setembre, durant la VI Korea Internacional Art Fair (KIAF), punt de promoció essencial en el mercat de l'art a Àsia.
Música i arts escèniques
L’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) va seguir la projecció internacional de la música del país a través de la marca Catalan! Music
© Popkomm
L'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), a través de la marca Catalan! Music, concebuda per a projectar internacionalment la música del país, va participar el 2009 per primera vegada al festival The Great Escape de Brighton (Regne Unit), on va promocionar els grups de pop-rock del país. Catalan! Music també va possibilitar que una vintena d'empreses catalanes assistissin a Copenhaguen (Dinamarca) al mercat Womex de músiques del món, folk, ètnica i tradicional.
El jazz català va ser el protagonista del festival Macadam Jazz de Perigús, celebrat del 7 de juliol al 25 d'agost amb el títol "Le Jazz de Catalogne". Era la primera vegada que un certamen jazzístic francès de tant de renom dedicava la seva programació íntegrament a la música catalana. Hi van participar Ramon Fossati, Toni Solà & The Ignasi Terraza Trio, Gorka Benítez, Jordi Berni Trio + Santi de la Rubia, Carme Canela i Jordi Matas, David Pastor i Manel Camp Jazz Quartet.
També a França, en l'àmbit del teatre, els dramaturgs Carles Batlle, Lluïsa Cunillé, Pau Miró i Esteve Soler van participar a l'agost al festival Mousson d'Été (Pont-à-Mousson), un dels principals aparadors del teatre francès. Així mateix, dinou companyies de teatre familiar (CircOxidado, Nats Nus, La Baldufa, Xip Xap, Teatre Nu, Léandre, Claire, La Máscara, Los Gingers, Mag Edgar, Los2Play, Pep Bou, Trukitrek, Mumusic Circus, Jordi Bertran, Circus Klezmer, Petra Rochau, Mariantònia Oliver i El teatre de l'home dibuixat) també van ser les convidades d'honor al Festival Au Bonheur des Mômes, a Grand-Bornand (regió de Roine-Alps), un dels certàmens de referència en teatre infantil i juvenil en l'àmbit europeu.
Quatre companyies de circ i teatre (Los Gingers, Los2Play, La Industrial Teatrera i Mumusic Circus) també van participar a l'agost al certamen Watch This Space de Londres, un dels certàmens a l'aire lliure de referència al Regne Unit, en què durant tres dies van ser els protagonistes de la programació general sota l'etiqueta de "Catalan Variétés".
Cinema
El 2009 va ser un any clau per a les aspiracions internacionals de la indústria cinematogràfica catalana. El president de l'Acadèmia del Cinema Català, l'actor Joel Joan, es va reunir amb el president de l'Acadèmia de Hollywood, Tom Sherak, per sol·licitar-li de portar als Oscar una pel·lícula en versió original catalana. Joan va assenyalar el 2011 com el primer any en què un film català podria aspirar directament a una estatueta.
A la secció oficial del Festival de Cinema de Canes, al maig, s'hi va poder veure la pel·lícula de la directora catalana Isabel Coixet Maps of the sound of Tokyo, a més del curtmetratge Worstward Ho, d'Àlex Brendemühl. L'ICIC, ara mitjançant el segell Catalan! Films, va tenir-hi un estand propi per a presentar-hi una seixantena de promotores del país.
En l'àmbit de l'ús del català per personalitats rellevants en el món del cinema, s'ha de destacar el discurs que majoritàriament va pronunciar en català l'actor Viggo Mortensen quan va rebre el Gran Premi Honorífic del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, a l'octubre.
Cultura popular
La projecció exterior de la cultura catalana també acostuma a tenir anualment un punt àlgid el primer cap de setmana d'agost, que té lloc el tradicional Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics. Però l'edició d'enguany, la 22a, es va celebrar al petit Gran Ducat de Luxemburg, fet que va dificultar que cap gran mitjà de comunicació europeu se'n fes ressò.
Les entitats de cultura popular catalanes també van lliurar, al final d'agost, la documentació necessària per a inscriure els castells com a patrimoni cultural i immaterial de la humanitat a la seu de la UNESCO a París. El 2009 també va ser l'any que, per primera vegada, dos compositors nord-americans (el jove talent Kevin Kaska i el pianista Louis Stewart) es van animar a escriure música per a cobla arran de la proposta feta pel Memorial Joaquim Serra.