Castells
Els Castellers de Vilafranca van ser, per cinquè any consecutiu, la millor colla castellera durant el concurs de Tarragona, poc abans que la UNESCO declarés els castells Patrimoni de la Humanitat
© Castellers de Vilafranca
Tan sols 5 anys després de considerar la Patum de Berga Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, la UNESCO va donar aquest mateix reconeixement internacional a la tradició catalana d’aixecar castells humans, manifestació de la cultura popular nascuda a Valls fa més de 200 anys i que viu la seva època de màxima esplendor. Ho avalen una seixantena de colles repartides per tot el país, més de 7.000 practicants absolutament amateurs, la dificultat creixent de les construccions que aixequen, la plena incorporació de la dona, la incipient internacionalització del fenomen casteller i l’esforç per garantir la màxima seguretat als participants. La idea d’aspirar a esdevenir patrimoni de la humanitat va sorgir de la revista Castells, per bé que va ser la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya qui va preparar un informe exhaustiu avalat per la Generalitat i el Ministeri de Cultura. La decisió final es va prendre a Nairobi (Kenya), el 16 de novembre, i va anar acompanyada d’un gran esclat d’alegria del món casteller arreu de Catalunya, així com a Mallorca i la Catalunya del Nord, dos territoris que tenen un parell de colles en actiu, i també a Xile i la Xina, dos països on ja ha començat a arrelar aquesta singular tradició. Els Minyons de Terrassa ho van celebrar el diumenge següent carregant el tres de deu amb folre i manilles, el castell més valorat de tots, a la diada de la pròpia colla. Aquesta gesta va esdevenir el contrapunt a l’hegemonia dels Castellers de Vilafranca, la colla líder sense discussió, que va arrodonir un 2010 de somni. Aquest domini es va fer notar sobretot al Concurs de Castells de Tarragona, en què van guanyar folgadament per cinquena vegada consecutiva, tot un rècord en la història del certamen. Per la diada de Sant Fèlix, a la festa major de Vilafranca, també es van imposar per davant dels Minyons de Terrassa i les dues colles vallenques. Finalment, van exceqir per Tots Sants, durant la seva diada, amb una actuació que es considera la segona millor de la història. Van sortir de plaça descarregant quatre castells de gamma extra de màxima dificultat, inclosa la torre de vuit sense folre, un autèntic mite que molts aficionats consideren el castell perfecte i que es va descarregar per primera vegada a la història. Els de la camisa verda ho van completar amb el tres de nou amb folre i pilar –el segon de la història–, i el quatre de nou amb folre i pilar, a més del pilar de vuit amb folre i manilles, ja que finalment van descartar portar a plaça el pilar de nou. En aquella mateixa diada –la millor de l’any–, els Capgrossos de Mataró es van convertir en la cinquena colla de gamma extra en descarregar la torre de nou amb folre i manilles, mentre que els Castellers de Sants van descarregar el seu primer quatre de nou amb folre. Cal tenir en compte que aquest 2010 es van fer més castells de vuit i nou pisos que mai, per sobre dels 700 i del centenar de construccions respectivament.
A Tarragona, en un concurs que va presentar moltes novetats, com ara la reducció a 14 colles, la modernització de l’espectacle i la implicació dels mitjans de comunicació, en especial la retransmissió que en va fer TV3, els Castellers de Vilafranca es van imposar amb una relativa facilitat a la colla Joves Xiquets de Valls, que va aconseguir el segon lloc, mentre que la Vella de Valls, que va tenir una temporada decebedora, va acabar tercera per davant dels Capgrossos de Mataró. La Joves també es va imposar a l’altra colla vallenca la diada de Santa Úrsula, repetint una altra vegada el que havia passat per Sant Fèlix. A la festa major de Vilafranca, la colla local va dominar amb comoditat el concurs gràcies al quatre de nou amb folre i pilar, el cinc de nou amb folre i la torre de nou amb folre i manilles, a més del pilar de vuit amb folre i manilles. En canvi, no va poder assolir el mastodòntic tres de deu amb folre i manilles. Al darrere dels vilafranquins, es van situar els Minyons de Terrassa, que van carregar la torre de nou amb folre i manilles. El moment àlgid de la Vella de Valls va arribar al mes de maig durant el viatge a Xangai amb motiu de l’Expo celebrada en aquesta ciutat. En terres xineses, va descarregar un tres de nou amb folre, la primera construcció de nou pisos que es podia veure fora d’Europa. Els vallencs també van actuar al pavelló d’Espanya, una original creació de vímet de Benadetta Tagliabue. Cal recordar que van ser concretament els Xiquets de Valls els que van crear la tradició castellera quan van donar entitat pròpia a la torre humana que al segle XVIII culminava el ball de valencians.
Diables i bèsties de foc
Els responsables de les colles de diables i entitats que gestionen les bèsties de foc van rebre un curs per a poder usar aquest material a les festes segons la normativa europea
© Fototeca.cat
Al gener del 2010, per bé que en la teoria va entrar en vigor la transposició de la directiva europea sobre l’ús de material pirotècnic, en la pràctica només es va obrir un període de transició per anar-se adequant a la nova normativa. En el cas de l’Estat espanyol, els governs autonòmics i les federacions que s’ocupen d’aquests temes van aconseguir que el Ministeri d’Indústria, la institució que en té la responsabilitat, s’avingués a negociar una moratòria que expira al novembre del 2011. Durant aquest interval de temps, la Generalitat, en el cas català, s’ha compromès a impartir cursos de formació als responsables de les colles de diables i les entitats que gestionen les bèsties de foc. Es va fer un primer curs sota el títol de “Jornades sobre l’ús de la pirotècnia” i, posteriorment, les persones que hi van assistir havien de traspassar la informació a la resta de components de les seves respectives entitats.
Malgrat aquests acords, a Catalunya, i també al País Valencià i a Euskadi, tres autonomies en les quals el foc és un element essencial de la cultura popular, van continuar les protestes en contra de l’enduriment dels tràmits per fer correfocs i altres espectacles similars. Un dels aspectes més polèmics de la normativa que es vol aplicar és l’obligatorietat de demanar permís a la Delegació del Govern, a més de l’autorització municipal.
D’altra banda, les empreses pirotècniques també han dut a terme una dura ofensiva per no perdre les fortes vendes que tenen amb els petards de la revetlla de Sant Joan i altres festes populars. Els interessos de la indústria estan afavorint, en aquest cas, la continuïtat de les manifestacions folklòriques.
Per consensuar posicions, les federacions de diables i de bestiari van reunir al mes de setembre, al Penedès, en una assemblea multitudinària, persones d’arreu de Catalunya, el País Valencià i la Catalunya del Nord. Presidia la trobada una pancarta amb el lema “Farem les festes amb foc, peti qui peti”, i es va evidenciar la inquietud que ha despertat la nova legislació i les nombroses llacunes que resten obertes en la seva interpretació.
La fira i les festes d’interès
El Carnaval de Vilanova va ser nomenat festa patrimonial d’interès nacional
© Fototeca.cat
Manresa va acollir al mes de novembre la 13a edició de Mediterrània, la fira d’espectacles d’arrel, amb el moviment com a tema de les jornades professionals i element destacat en l’oferta d’aquest 2010. En coherència amb això, a la fira es va convidar la companyia de dansa Gelabert-Azzopardi, en plena celebració del seu 30è aniversari, a més de fer-la responsable de l’espectacle inaugural, amb el suport de Carles Santos i la Banda Municipal de Barcelona. També Cesc Gelabert va ser protagonista de la xerrada “La cultura popular vista per...”, un cicle mensual de debats organitzats pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana que havia començat un any abans a Manresa. D’altra banda, la fira va acollir les actuacions de dues de les formacions sorgides en el marc de CREMM, una xarxa de música europea i del sud de la Mediterrània que reforça les coproduccions que promouen la fusió i la creació coqectiva. Nascuda a Hongria el 2007 compta ja amb artistes d’11 països diferents, entre els quals n’hi ha tres de catalans: Marc Egea, Paloma Povedano i Aleix Tobias. Més enllà del que succeeix al principi de novembre a la capital del Bages, Mediterrània ha aconseguit desestacionalitzar la seva activitat incorporant-se a la programació estable del teatre Kursaal de Manresa, potenciant un servei específic per a les escoles de la comarca i reforçant-ne la difusió amb eines 2.0. La primera edició d’un apartat off, batejat com “Estepa Mediterrània”, en cooperació amb Casa de la Música, va ser una altra novetat i va permetre programar artistes que estan repensant el concepte d’arrel mediterrània. Amb 50 estrenes, 266 actuacions i un total d’11 coproduccions, la fira manresana ja es troba entre les cites més destacades del sector de les músiques del món de rang internacional. L’apartat d’exposicions va incloure una revisió de la companyia de teatre infantil Marduix, del ball parlat d’en Serrallonga –característic de l’Alt Penedès–, i del treball fotogràfic de María Ángeles Sánchez sobre el bé i el mal a les festes populars.
Al llarg de l’any també es va ampliar notablement el catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya amb la incorporació del Carnaval de Vilanova, la festa major de Vilafranca, la festa major de l’Arboç, les Falles d’Isil, la festa major de Reus, la festa de Santa Tecla de Tarragona, les Santes de Mataró, la festa del Pi de Centelles i la festa de Sant Antoni d’Ascó com a festes patrimonials d’interès nacional. Aquest mateix reconeixement el van rebre també la sardana, la jota, el ball de pabordes de Sant Joan de les Abadesses, el ball del Bo-bo de Monistrol de Montserrat i la processó del sant enterrament de Tarragona. Pel que fa a les festes d’interès tradicional, s’hi van afegir la festa major de les Borges del Camp i la festa de Sant Sebastià del Pont de Suert. Cal destacar que Isil (Alt Àneu), el poblet de 34 habitants del Pallars Sobirà que organitza la festa de foc més ancestral i impressionant dels Pirineus, també va impulsar per segona vegada una trobada de fallaires de la Vall d’Aran, Andorra, l’Alta Ribagorça i els dos Pallars. I el programa Mans, de Catalunya Ràdio, va escollir la festa major de Vilafranca, per mitjà dels seus oients, com la festa major favorita dels Països Catalans.
Música i cloenda de l’Any Amades
Amb la celebració d’eleccions, l’Orfeó Català va continuar el seu procés de retorn a la normalitat després de la sacsejada que va suposar el cas Millet per a l’agrupació coral amb seu al Palau de la Música. També cal destacar que l’Auditori de Barcelona va acollir un cicle de cant coral que es va iniciar al mes d’octubre i que continuarà fins a la primavera del 2011. En aquest àmbit tampoc no es pot oblidar la presència de prop d’un miler de cantaires de diferents corals de Catalunya a l’interior de la Sagrada Família el dia 7 de novembre acompanyant amb els seus cants el Papa Benet XVI durant la consagració de la basílica. La Federació Catalana d’Entitats Corals es va encarregar de confegir aquest cor multitudinari. En l’apartat musical, també va ser significatiu el 20è aniversari del grup de música tradicional El Pont d’Arcalís, liderat per Jordi Fàbregas i Artur Blasco, artífexs del Tradicionàrius i la Trobada d’Acordionistes del Pirineu respectivament.
L’Any Amades es va cloure de manera oficial el 15 de gener al Palau de la Generalitat, per bé que dos dies després, coincidint amb la data d’aniversari de la mort del folklorista, hi va haver una simbòlica enlairada de globus i la lectura d’un manifest a nombroses poblacions catalanes. Tot i haver-se celebrat ja la cloenda, els actes de commemoració dels 50 anys de la mort de Joan Amades es van allargar fins a la festivitat de Sant Joan.
Altres àmbits
La Generalitat va editar La Patum de Berga. Partitures per banda, Els bruixots de l’aigua i Danses i balls antics. Recull d’un quadern de violí en la collecció “Calaix de Solfa”. En una altra coqecció, en la de “Temes d’Etnologia de Catalunya”, va sortir a la llum La transhumància del segle XXI.
Una de les defuncions més remarcables de l’any va ser la d’Antoni Anguela, cap de l’àrea de Documentació i Patrimoni de la Generalitat, a banda de ser una persona estretament vinculada al món sardanista.
De les cites de la cultura popular habituals de cada any, cal esmentar que la Ciutat Pubilla de la Sardana va ser l’Escala, que la Trobada de Bandes de Música es va fer a Jesús (Tortosa) i que els bastoners es van aplegar a Montblanc per a la seva trobada nacional. La Ciutat Gegantera va ser Manlleu, la Fira del Món Geganter va organitzarla Calella, la Trobada de Tres Tombs es va fer a Martorell i, finalment, l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics va tenir lloc a Cracòvia (Polònia).
Es va donar el Premi Nacional de cultura popular a Roser Ros, en reconeixement a la seva contínua recerca de contes actuals i tradicionals, i van rebre una Creu de Sant Jordi els músics Tomàs Gil i Manel Oltra, l’Associació del Via Crucis Vivent de Sant Hilari, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Casino Unió Comercial de Vilafranca, l’Esbart Català de Dansaires i la Societat Coral la Badalonense.