A la cova de Mollet III (a Serinyà, Pla de l’Estany) s’han descobert restes òssies de l’"Homo sapiens més antic de Catalunya
© Joaquim Soler / Ajuntament de Banyoles
Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d’un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desiguals, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer.
Prehistòria
Als Països Catalans es van fer descobriments que milloren el nostre coneixement de la prehistòria peninsular. Les campanyes a la cova de Mollet III (Serinyà, Pla de l’Estany) van treure a la llum restes òssies de l’Homo sapiens més antic de Catalunya (d’ara fa 22.300 anys): un astràgal i fragments de falanges de peus i mans, un fèmur esquerre, tíbies i, com a curiositat, dos cargols marins de l’Atlàntic que van arribar al jaciment com a conseqüència de bescanvis comercials de llarga distància. Del fet que pràcticament no hi hagi indústria lítica ni restes d’animals es pot deduir que l’espai tenia una destinació preferentment funerària.
Pedres tallades trobades al barranc de la Boella (la Canonja, Tarragonès), datades de fa aproximadament un milió d’anys i, per tant,les més antigues del continent eurasiàtic
Un altre jaciment que va proporcionar dades inèdites i de relleu va ser el barranc de la Boella (la Canonja, Tarragonès), on les restes de pedra tallada trobades van ser datades de fa aproximadament un milió d’anys i, per tant, serien de les més antigues del continent eurasiàtic. A més, també es van documentar restes de fauna prehistòrica, avui dia desapareguda a Europa, com esquelets de tortuga i de tigre de dents de sabre, així com abundants copròlits de hiena. Finalment, cal destacar la descoberta d’un jaciment d’art rupestre a Vilafranca del Maestrat (Alt Maestrat), amb un disseny de dotze figures, humanes i animals, d’una antiguitat entorn els 7.000 anys.
Pel que fa a la resta de l’Estat espanyol, la notícia més sorprenent va venir, un any més, del jaciment d’Atapuerca (Burgos), atès que un estudi de científics de diversos països va concloure que els cranis apareguts a la Sima de los Huesos pertanyen a neandertals, si bé van considerar que potser es tractaria d’una branca col·lateral i menor.
A la cova de Lumentxa (Guipúscoa) es va trobar un conjunt de pintures rupestres d’ara fa uns 14.000 anys que representen bisons i cavalls
© Diputación Foral de Bizkaia
D’altra banda, cal destacar la troballa d’un conjunt de pintures rupestres a la cova de Lumentxa (Guipúscoa) que representen bisons i cavalls d’ara fa uns 14.000 anys. En l’àmbit internacional, la troballa més significativa va ser les restes de petjades d’un grup humà compost per cinc individus, adults i infants, del jaciment de Happisburgh (Norfolk), d’ara fa uns 800.000 anys, corresponents a neandertals, i que serien les més antigues de tot Europa.
Respecte a les restes de l’època neolítica i de l’edat dels metalls, al jaciment de la Draga (Banyoles) es va localitzar un taller de joieria d’ara fa 7.200 anys que feia collars, anells i braçalets de marbre i os; i, a més, també es van recuperar les eines amb què es fabricaven aquestes joies, com ara trepants de sílex.
Petjades d’un grup humà de neandertals trobades a Happisburgh (Norfolk)
© UCL Institute of Archeology / Simon Parfitt
Així mateix, cal destacar el descobriment, a Jebel al-Mutawwaq (Jordània), de quatre dòlmens que mostren una especial disposició dels ossos llargs del cos amb relació a la posició del crani, la qual cosa permet suposar l’existència d’un dels primers rituals funeraris del món ara fa uns 5.500 anys. Igualment, un seguit de sondeigs fets amb georadar a Stonehenge van revelar l’existència de disset monuments rituals a la zona que fins ara resultaven totalment desconeguts, entre els quals destaca un gran túmul amb una estructura de fusta per a inhumacions.
Arqueologia del Pròxim Orient, bíblica i protohistòrica
Unes seixanta mòmies reials de la dinastia XVIII van ser descobertes per la missió arqueològica de la Universitat de Basilea a la riba occidental de Luxor
© UBKVP
Les excavacions als grans centres de la cultura mesopotàmica i egípcia van continuar desvelant aspectes molt interessants de la vida al tercer i segon mil·lennis abans de Crist. Pel que fa a Mesopotàmia, a més del preocupant increment d’excavacions il·legals, a l’Iraq cada vegada van ser més freqüents –i més difoses via internet– les destruccions de patrimoni preislàmic per grups gihadistes. A Egipte, la notícia més notable fa referència a les troballes en el decurs de la tretzena campanya arqueològica de l’equip espanyol del Projecte Djehuty a Dra Abu Naga (riba occidental de Luxor), principalment, d’una gran tomba subterrània de la dinastia XI (II mil·lenni aC), una època sobre la qual es té molt poca informació. La sepultura es troba a 6 m de profunditat i, probablement, va pertànyer a un alt funcionari de Tebes; 500 anys més tard, va ser reutilitzada per a acollir un centenar de mòmies de la dinastia XVII. Altres descobriments dignes d’esment són el conjunt de seixanta mòmies reials de la dinastia XVIII trobat per la missió arqueològica de la Universitat de Basilea a la riba occidental de Luxor, on també van aparèixer restes de sarcòfags de fusta amb inscripcions en escriptura hieràtica i màscares funeràries pintades; i les tombes d’època ptolemaica aparegudes al sud d’Oxirinc (actual Al-Bahnasa), amb unes mòmies que conservaven l’embenat en molt bon estat.
Amb referència a l’arqueologia de Terra Santa, el fet més rellevant va ser l’excavació, vora Natzaret, al nord d’Israel, d’un sarcòfag del 1300 aC amb tot un aixovar de procedència egípcia que permetrà documentar millor la fase de dominació egípcia al Llevant siriopalestí.
Pel que fa a les troballes d’època protohistòrica, cal esmentar les prospeccions fetes al poblat ibèric del Vilar (Valls, Alt Camp), que van treure a la llum monedes púniques de bronze del final del segle III aC, segurament relacionades amb un campament cartaginès de la segona guerra púnica al nord de l’Ebre. Segons els seus excavadors, podria tractar-se de la seca ibèrica de Cissa, que tradicionalment s’identificava amb la Tarragona preromana. Ara bé, la troballa més rellevant, per la seva antiguitat, va ser la de tres sepultures d’època argàrica, dues de les quals són d’infants, aparegudes al jaciment de Callosa de Segura (Baix Segura). Datarien d’ara fa 4.000 anys, i entre les restes que s’hi van trobar hi ha dos botons d’ivori i dues figuretes de terracota en forma de brau.
Arqueologia clàssica i paleocristiana
Sota el mercat de Sant Antoni, a Barcelona, es van recuperar 30 m de la Via Augusta
© Emiliano Hinojo / CODEX.scc / Ajuntament de Barcelona
El 2014, dins l’àmbit de l’arqueologia clàssica i paleocristiana als Països Catalans, es van produir notícies rellevants. A Barcelona es van recuperar 30 m de la Via Augusta sota el mercat de Sant Antoni, juntament amb la necròpoli associada. També a Barcelona, es van proposar dues revisions de les seves restes romanes, bàsicament, una reorientació de 90 graus del fòrum romà i del seu temple, i una nova hipòtesi segons la qual Bàrcino només era proveïda d’aigua per un únic aqüeducte, i no per dos com es pensava fins ara. Al jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona) es van localitzar noves estructures, entre les quals destaca un enterrament infantil. A més, també mereixen un esment especial les troballes d’època romana a Iulia Lybica (Llívia), que van permetre situar el fòrum de la ciutat romana, segurament d’època d’August (inici del segle I dC), als voltants de l’església parroquial. L’amplada que se li ha calculat és de 42,5 m, una mida comparable als fòrums d’Empúries o Ruscino (vora Perpinyà). Al jaciment de la cova del Molí d’en Gaspar (Sineu, Mallorca) es van trobar disset nínxols que, probablement, formaven part del columbari més antic de les Balears i, per tant, servirien per a identificar Sineu amb una de les cinc ciutats romanes que Plini el Vell situa en aquesta illa. A Alacant, les excavacions al tossal de Manises van apuntar que probablement hi havia una ciutat fundada pels cartaginesos que va ser incendiada al cap de cinquanta anys pels romans (segle III aC).
Es va reobrir al públic la pedrera romana del Mèdol (Tarragona), que ara disposa d’itineraris de visita, panells informatius i un centre d’interpretació
© Fundación Abertis / Joan Albert Adell
Finalment, al juny, es va reobrir al públic la pedrera romana del Mèdol (Tarragona), que ara disposa d’itineraris de visita, panells informatius i un centre d’interpretació per a donar a conèixer la riquesa tant històrica com mediambiental d’aquesta pedrera que va resultar tan vital per a les construccions de la Tarragona romana.
En l’àmbit internacional, es van produir algunes troballes interessants en el camp de l’arqueologia grega i d’època hel·lenística, com ara una estàtua monumental de bronze de quasi 2 m i 500 kg que representa el déu Apol·lo. Recuperada per un pescador davant les costes de Gaza (segles V-I aC) a l’estiu del 2013, fins el 2014 no se’n va tenir notícia. Actualment està en mans del Govern de Gaza pendent de restauració.
Estàtua del déu Apol·lo recuperada a les costes de Gaza
© Ministeri de Turisme i Antiguitats de Gaza
Amb relació a l’arqueologia romana d’àmbit internacional, en primer lloc, cal destacar la sorprenent notícia de la troballa a Budapest, al març, d’una tomba reial del segle V dC amb un cos a l’interior que es va identificar amb el del famós rei dels huns, Àtila; no obstant això, caldran estudis més seriosos i científics per a verificar aquesta atribució. Igualment, un equip d’arqueòlegs britànics va descobrir que el port romà d’Ostia Antica era molt més gran del que es pensava i que tindria una extensió semblant a la de Pompeia, amb magatzems tan grans com camps de futbol.
Pel que fa a l’arqueologia paleocristiana, la notícia més sorprenent de l’any va ser l’anunci de la troballa de la tomba de sant Fructuós a Tarragona, màrtir del segle III, proposta que es va fer a partir de la troballa d’un imponent conjunt paleocristià a la zona de l’edifici de la Tabacalera; amb tot, la sepultura és buida perquè el cos es va traslladar a Itàlia quan es va produir la invasió sarraïna de la península Ibèrica. A més, a les excavacions a la ciutat romana de Cástulo (Jaén) va sortir a la llum una patena de vidre del segle IV amb un esgrafiat que representa Crist imberbe amb la creu flanquejat per sant Pere i sant Pau. Es tractaria d’una de les primeres expressions de l’art cristià peninsular.
Arqueologia de l’Amèrica precolombina
Una excavació de la Universitat de Breslau al desert d’Atacama, al sud del Perú, va treure a la llum 150 tombes pertanyents a una nova civilització fins ara desconeguda
© Uniwersytet Wrocławski / Projekt Tambo
El 2014, la notícia més interessant va ser la troballa de 260 eines (puntes de fletxa, destrals i rascadors) a Pucuncho i Cuncaicha, dos indrets de la serralada dels Andes situats a més de 4.350 m d’altitud, la qual cosa significaria que els primers habitants de l’Amèrica del Sud, ara fa uns 12.500 anys (és a dir, uns dos mil anys després de travessar l’estret de Bering), ja s’havien aclimatat a les baixes concentracions d’oxigen de les altures andines. Igualment destacables van ser els resultats de les excavacions de la Universitat de Breslau al desert d’Atacama, al sud del Perú, que van descobrir 150 tombes, excavades a la sorra, pertanyents a una nova civilització fins ara desconeguda que hauria existit a la zona entre els segles IV i VII dC.
Arqueologia medieval i postmedieval
Amb relació a l’arqueologia medieval catalana, cal assenyalar la inauguració, el 19 de març, d’una exposició permanent al Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega que exhibeix tot un conjunt de peces de gran qualitat de l’art targarí dels segles XIII i XIV, com ara els cinc apòstols de la portalada gòtica de l’església parroquial; d’altra banda, també es dedica una atenció especial a l’assalt al call jueu de la ciutat l’any 1348.
Irene Gibrat / Servei d'Arqueologia de Barcelona
© Generalitat de Catalunya
Altres notícies destacades van ser l’excavació d’una fossa comuna del segle XIV a l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona, amb restes de més de 120 persones víctimes de la Pesta Negra, i la descoberta de les restes de la muralla i el baluard de Sant Antoni, aparegudes en el subsòl del mercat de Sant Antoni, aixecades al segle XVII per a millorar les defenses de la ciutat.
A l’Estat espanyol, les notícies més destacades van ser la troballa d’uns banys àrabs i d’un escorxador del segle XV al bell mig d’Elx, així com la localització del port antic de Palos de la Frontera (Huelva), des del qual Cristòfor Colom va salpar, l’any 1492, en direcció al continent americà; el port va ser abandonat al final del segle XVI i sepultat completament per l’erosió d’un turó veí. D’altra banda, enguany es va iniciar una recerca en el subsòl de l’església de les Trinitàries de Madrid per tal de localitzar la tomba de Miguel de Cervantes, el cos del qual es podrà identificar amb anàlisis d’ADN atès que es coneix la sepultura de la seva germana, Belén, a Alcalá de Henares.
En l’àmbit internacional, l’estudi de les despulles del rei Ricard III d’Anglaterra, mort a la batalla de Bosworth Field (1485), van mostrar que al monarca van fer-li onze ferides, de les quals només tres van resultar mortals (dues al crani, i una tercera a la pelvis). Igualment, es va poder determinar que les armes agressores van ser espases i alabardes. En un registre més anecdòtic, va destacar la troballa dels pantalons més antics del món, a Tarim Basin (a l’oest de la Xina), datats d’ara fa uns 3.000 anys, de llana tenyida de color marró.
Arqueologia submarina
Una de les notícies més interessants va ser la descoberta d’un fragment important d’un dels dos timons laterals d’un vaixell romà enfonsat ara fa uns 2.000 anys davant la costa del Port de la Selva (Alt Empordà), una troballa força inusual en els vaixells enfonsats en l’entorn mediterrani, atès que els rems timoners tendien a flotar en el moment de l’enfonsament. El carregament del vaixell constava de 200 àmfores de vi de Badalona destinades a Narbona.
Al golf de la Reina Maud es va descobrir un dels vaixells de l’expedició de l’explorador britànic sir John Franklin desapareguts a l’Àrtic el 1845 mentre recorrien l’anomenat pas del Nord-oest
© Parks of Canada / Service Hydrographique du Canada
També cal destacar la notícia del descobriment, al fons del golf de la Reina Maud, d’un dels dos vaixells de l’expedició de l’explorador britànic sir John Franklin desapareguda a l’Àrtic el 1845 mentre recorria l’anomenat pas del Nord-oest, una drecera per passar de l’Atlàntic al Pacífic; l’altra nau, ara per ara, encara no s’ha trobat. En el mateix sentit, també es va localitzar el galió San Marcos, un dels vaixells de la famosa Armada Invencible de Felip II (segle XVI), que va naufragar davant les costes de Spanish Point (Irlanda).
Numismàtica i epigrafia
La troballa numismàtica més interessant de l’any, a Catalunya, van ser els resultats de les excavacions realitzades a l’interior de l’edifici de la Seca de Barcelona, que van treure a la llum les estructures de l’edifici de la fàbrica de moneda que va restar en actiu entre els segles XIV i XIX, i que va veure néixer la peceta (d’on prové el mot pesseta). Entre les estructures documentades es va trobar la carbonera, un dipòsit d’aigües, séquies amb restes d’òxid i un petit tresor de quinze monedes que van sortir defectuoses. En l’àmbit internacional, va obtenir un gran ressò un tresor de 40.000 monedes japoneses del segle XV trobat dins una gran gerra d’argila de 66 cm d’alçària, que es va desenterrar al centre de Kyoto.
En l’àmbit epigràfic, va sorprendre la notícia d’atacs vandàlics contra les inscripcions romanes que s’exposen públicament pels carrers de la part alta de la ciutat de Tarragona, que van ser ruixades amb ciment. D’altra banda, cal destacar la troballa d’una inscripció àrab pintada sobre una gerreta de ceràmica al jaciment del Tolmo de la Minateda (Albacete) que documentaria l’existència d’una mesquita en aquest jaciment ja als segles VII-VIII.