Les dades definitives del Cens de Població del 2011 van indicar l’increment del nombre de persones que declaraven saber parlar el català a Catalunya i les Illes Balears, posant-les en relació amb els censos realitzats al llarg de les dues dècades i mitja anteriors. Segons les estimacions de la Xarxa CRUSCAT−IEC, l’increment de persones que afirmaven saber parlar el català se situava en 1,77 milions de persones més en aquests dos territoris. A Catalunya, l’increment des de l’any 1986 era del 42,6%, i a les Illes Balears, havia estat del 38,9%.
Altres estudis a partir d’enquestes sociolingüístiques van apuntar que, si bé a Catalunya es continuava observant l’atracció del català com a llengua de transmissió intergeneracional de pares a fills, a les Balears aquesta capacitat d’atracció, tot i que continuava sent generalitzada, es podria desaccelerar. Els estudis fets a Catalunya entre els anys 1997 i 2008 indicaven que les persones que tenien el català com a llengua inicial no estaven abandonant l’ús del català, però que la confluència de diversos factors demogràfics i sociolingüístics podria reduir els nivells d’ús de la llengua, especialment en un àmbit on el català tradicionalment obtenia les cotes d’ús més altes, com el dels bancs. A més, es constatava que la població que tenia com a llengua inicial altres llengües diferents del català i el castellà continuava adoptant el castellà amb major intensitat que no pas el català. A pesar d’això, s’apuntava que, entre la població més jove de Catalunya, els catalanoparlants inicials mantindrien la transmissió de la seua llengua als fills, i fins a una tercera part dels castellanoparlants inicials estarien transmetent-los el català, ja fos com a llengua única o acompanyada del castellà.
Les anàlisis aprofundides fetes al País Valencià a partir de l’enquesta del 2004 realitzada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua també van mostrar que, si bé la transmissió de la llengua de pares a fills observava certa estabilitat en general, la desagregació territorial permetia veure una contraposició molt important entre les ciutats mitjanes i les àrees rurals, amb atracció de nous parlants en l’àmbit familiar, i altres àrees capitanejades per les quatre ciutats més grans del territori, València, Alacant, Elx i Castelló, on s’observava el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional en una proporció significativa de la població. Així mateix, altres estudis sobre els usos lingüístics al País Valencià van apuntar que el període més fatídic sociolingüísticament havia estat entre els anys 1995 i 2005, i que en el període actual s’observava una certa estabilització de l’ús del català entre la població catalanoparlant.
Un altre estudi fet a l’Alguer va indicar que, si bé entre la població adulta el català era present però en uns nivells baixos, entre la població escolar tenia una presència residual. De manera similar, les recerques fetes al Carxe van apuntar que, tot i que el català tenia una presència molt important entre la població adulta, la major part de les parelles eren lingüísticament mixtes, i aquestes havien trencat de manera majoritària amb la transmissió de la llengua.
Pel que fa a les polítiques lingüístiques, una vegada més l’epicentre es va situar en la llengua dels sistemes educatius. Amb tot, s’hi van sumar debats de rellevància sobre les llengües en el camp audiovisual i sobre el reconeixement de la unitat de la llengua.
A Catalunya, la sentència dictada l’any anterior pel Tribunal Superior amb relació a la LOMCE requeria que la docència en una aula s’adaptara al castellà, encara que només fóra una família la que ho requeria. Amb tot, al llarg de l’any 2014 va ser fortament resposta per les institucions catalanes. El Govern espanyol hi va respondre amb el desenvolupament d’un mecanisme pel qual aquestes famílies tindrien ensenyament en castellà a escoles privades, amb càrrec econòmic per a la Generalitat. A pesar de la significació dels debats públics envers aquesta qüestió, es van acollir al mecanisme un nombre de famílies similar al del curs anterior, només 40.
Al País Valencià, després de reiterades denúncies per la manca d’oferta educativa en les línies en valencià i d’una llarga carrera per a evitar que el Decret de plurilingüisme de la Generalitat perjudicara la presència del català en aquestes línies, es va afegir el perjudici per l’aplicació de la LOMCE, ja que segons van denunciar les entitats cíviques no només se suprimia la immersió lingüística, sinó que es desmantellaven les línies en valencià. Es va destacar que a les línies en valencià (PPEV) la nova normativa permetia fins i tot menor presència de la llengua pròpia que del castellà, i ben al contrari, en les línies en castellà (PPEC) la presència del valencià quedava en una posició tan residual com la de l’anglès.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua va publicar el seu Diccionari normatiu valencià. La definició del valencià com a "llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català " va desfermar l’oposició de la Generalitat Valenciana, que va amenaçar de retirar-li el pressupost a la institució. A pesar de tot, es va mantenir aquesta definició, que ha rebut el suport acadèmic de les universitats.
La Generalitat també va anunciar l’elaboració d’una llei de senyes d’identitat del poble valencià, amb continguts marcadament secessionistes. En la redacció que fins aquell moment havia transcendit, considerava el valencià en la "seua individualitat respecte les altres llengües de l’Estat". També s’estipulava la creació d’un Observatori que incorporava grupuscles secessionistes, i n’excloïa la mateixa Acadèmia Valenciana de la Llengua. La proposta va ser contestada de forma enèrgica per diferents sectors socials, entre els quals va destacar el dels rectors de les cinc universitats valencianes.
A les Illes Balears, el Govern balear havia planificat una reducció de la presència del català en la docència mitjançant el sistema de tractament integrat de llengües (TIL). Amb tot, la proposta ja havia aglutinat una forta oposició social que havia desembocat en una vaga del professorat el 2013, a la qual enguany es va sumar la suspensió cautelar de l’aplicació del decret pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.
A la Franja, la nova Llei de llengües aprovada pel PP i el PAR l’any anterior va anar seguida en alguns centres educatius pel canvi de denominació de l’assignatura de català pel conegut com LAPAO en l’inici del curs 2014-15. També es van reduir les hores de l’assignatura optativa de català en algun centre de secundària, fet que va suscitar una important oposició entre alumnes, pares, docents i representants polítics. A pesar de tot, el desenvolupament de la Llei de llengües va ser poc clara per l’incompliment dels terminis establerts per la llei en la creació de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i també pel manteniment del conveni entre els governs aragonès i català per a la realització de proves de català a la Franja.
La Universitat de Perpinyà va iniciar una llicenciatura en estudis catalans
© Teresa Grau Roig
Pel que fa a la Catalunya del Nord, l’Assemblea Nacional va ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries per àmplia majoria, que ja havia estat signada pel primer ministre Lionel Jospin l’any 1999, però que no havia estat ratificada pel president Jacques Chirac. A Perpinyà, l’alcalde d’UPM va prohibir a una regidora del partit Nouveau Centre parlar català, a instàncies del Front National i argüint que "infringia l’ordre republicà francès". Pel que fa a l’Escola Arrels de Perpinyà, l’únic centre públic que practica la immersió lingüística, va denunciar que l’Administració no donava resposta a l’alta demanda, cosa que ha provocat la massificació de les aules. La Universitat de Perpinyà també va iniciar una llicenciatura en estudis catalans.
A l’Alguer, Mario Bruno va vèncer en les eleccions municipals i va anunciar l’assumpció personal de la política lingüística per a afavorir la presència del català en l’Administració, la retolació i l’ensenyament. També es va crear la xarxa Botigueta per a la promoció de l’ús del català en el comerç.
En el camp audiovisual, van continuar les demandes per restituir els canals públics de televisió i ràdio valencians, clausurats l’any anterior. Així mateix, a pesar que la Universitat Jaume I va anunciar algunes mesures locals per a la difusió de TV3 i Catalunya Ràdio, els mitjans catalans van continuar sense emissió al País Valencià. En el cas d’IB3, va ser polèmica l’externalització dels serveis lingüístics, així com les varietats adoptades en el nou llibre d’estil, especialment la incorporació de l’article salat. En l’intercanvi de canals entre els territoris, només TV3 es va continuar veient a les Illes Balears, Andorra, la Franja i la Catalunya del Nord. El Punt Avui TV va arribar a un acord amb Canal Català per a l’arrendament de les llicències i la incorporació de programació pròpia, que abastava gran part del territori català. En premsa, el diari El País va presentar elpais.cat, la versió digital en català de l’edició a Catalunya, i el diari Ara va presentar una edició digital a Andorra, ara.ad. Pel que fa a la Llei del cinema, van continuar els tràmits parlamentaris per a la seua modificació, amb l’eliminació de les quotes del 50% de pel·lícules doblades o subtitulades al català. A internet, el domini .cat va superar els 80.000 registres i la Viquipèdia va sobrepassar els 440.000 articles en català.
En el marc de les col·laboracions entre els territoris catalanoparlants, la Xarxa Vives d’Universitats va celebrar els vint anys, mentre que el Govern balear va abandonar l’Institut Ramon Llull. En el marc europeu, a pesar que el català va continuar sense ser llengua oficial de la Unió, el web de l’Eurocambra el va incorporar per informar de les eleccions europees.
Durant l’any 2014 van morir els investigadors Francesc Vallverdú i Antoni M. Badia Margarit, destacats per la consolidació de la recerca sobre la llengua catalana en camps tan dispars com la sociolingüística, la gramàtica o la lingüística històrica.
Termes normalitzats pel Consell Superior del TERMCAT (2014)
agricultura biodinàmica f | biodinàmica f AGRICULTURA I ALIMENTACIÓ Agricultura que, partint de la concepció de la unitat d’explotació agrícola com un sol organisme, recorre a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics d’elaboració pròpia, la rotació de conreus i un calendari astronòmic basat en els ritmes còsmics, en substitució de les substàncies químiques de síntesi industrial, i que evita el cultiu dels vegetals transgènics, amb la finalitat de respectar l’equilibri del medi i conservar la fertilitat del sòl.
agricultura ecològica f | agricultura biològica f AGRICULTURA I ALIMENTACIÓ Agricultura que recorre a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics i a la rotació de conreus, en substitució d’un gran nombre de substàncies químiques de síntesi industrial, i que evita el cultiu de vegetals transgènics, amb la finalitat de respectar l’equilibri del medi i conservar la fertilitat del sòl.
agricultura integrada f AGRICULTURA I ALIMENTACIÓ Agricultura que recorre tant a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics com a l’explotació intensiva i l’ús d’adobs químics de síntesi industrial, amb la finalitat de combinar la rendibilitat de l’explotació amb l’equilibri del medi i la conservació de la fertilitat del sòl.
aliment ecològic m | aliment biològic m AGRICULTURA I ALIMENTACIÓ Aliment procedent de l’agricultura ecològica o la ramaderia ecològica, o bé constituït per ingredients que en procedeixen, per a l’elaboració del qual només es permeten determinats additius alimentaris artificials.
anàlisi del rendiment f INFORMÀTICA Anàlisi del comportament d’un programa en execució que consisteix a recopilar dades que permetin detectar possibles problemes i optimitzar el funcionament de les diferents parts que el componen.
analitzador del rendiment m INFORMÀTICA Eina de diagnosi utilitzada en l’anàlisi del rendiment que permet determinar quant de temps dedica el programa en funcionament a executar cada funció, quantes crides hi fa o com utilitza el processador i la memòria.
aparell mòbil m | dispositiu mòbil m INFORMÀTICA I TELECOMUNICACIONS Aparell informàtic o de comunicació de dimensions i pes especialment reduïts, que es pot dur a sobre durant els desplaçaments, funciona sense necessitat d’estar connectat permanentment a la xarxa elèctrica i generalment permet l’accés sense fil a una o diverses xarxes de comunicació.
aptònim m LINGÜÍSTICA Antropònim que semànticament té relació amb alguna característica física, moral, professional o d’altra mena de la persona o el personatge de ficció a què fa referència.
assaig sense cegament m | assaig obert m FARMACOLOGIA Assaig clínic en què els participants, l’investigador i l’avaluador coneixen els tractaments assignats a cada participant.
assistent m f | parador paradora m f CIRC Persona que s’encarrega d’ajudar l’artista en l’aprenentatge o l’execució d’una figura i vetllar perquè no caigui ni es faci mal.
audiència digital f COMUNICACIÓ EMPRESARIAL Conjunt de persones que han accedit a un mitjà o suport publicitari en línia durant un període determinat.
autolonja f CIRC Lonja sense politges, generalment amb una part elàstica, en què l’extrem lliure es lliga a un punt de suport fix i no és controlat per cap tècnic, que s’utilitza especialment en l’execució d’acrobàcies aèries.
balotatge m POLÍTICA Resultat de la primera volta d’un sistema de dues voltes en què cap de les candidatures assoleix la majoria requerida per a ser elegida, generalment més del cinquanta per cent dels vots vàlids.
bicicleta de sala f ESPORTS Bicicleta estàtica, generalment de funcionament magnètic, proveïda d’una roda d’inèrcia al davant, un sistema de resistència regulable i un fre d’emergència.
bio- pfx BIOLOGIA Forma prefixada amb valor adjectival que indica relació amb la vida en general, amb una espècie determinada o amb un ésser viu.
biodinàmic -a adj AGRICULTURA I ALIMENTACIÓ Dit de la preparació, l’explotació o el producte que s’ajusta als principis de l’agricultura biodinàmica.
biològic -a adj BIOLOGIA Que té relació amb la vida en general, amb una espècie determinada o amb un ésser viu.
bitcoin [BTC m ; XBT m ] m ECONOMIA Moneda virtual descentralitzada i no avalada ni controlada per cap banc ni govern, que funciona per mitjà d’un protocol propi amb tecnologia d’igual a igual.
butllofa f BIOLOGIA CEl·lULAR Protuberància ampul·liforme que es forma a la membrana plasmàtica o a la membrana nuclear d’una cèl·lula, generalment com a conseqüència de la pèrdua d’ancoratge en el citosquelet.
carta de suport f ECONOMIA Carta emesa per una empresa, sovint a petició d’un creditor, en què es dóna fe de la responsabilitat i la solvència d’una altra empresa.
cartera rèplica f FINANCES Cartera que reprodueix els valors que figuren en un índex borsari de referència i la seva ponderació.
ciclisme artístic m ESPORTS Disciplina de ciclisme d’interior practicada individualment, per parelles o per equips que consisteix a executar una sèrie d’elements i figures amb acompanyament musical.
ciclisme d’interior m ESPORTS Modalitat de ciclisme practicada amb una bicicleta de pinyó fix en una pista coberta rectangular.
ciclisme de sala m ESPORTS Activitat física practicada sobre una bicicleta de sala, generalment en grup i seguint les indicacions d’un entrenador, que consisteix a variar la intensitat i el ritme del pedaleig i modificar la posició del cos seguint el compàs que marca una música.
ciclobol m ESPORTS Disciplina de ciclisme d’interior practicada entre dos equips de dos jugadors que consisteix a introduir una pilota a la porteria de l’equip adversari impulsant-la amb la bicicleta.
compromís m COMUNICACIÓ EMPRESARIAL Vincle de fidelitat que un usuari o comunitat estableixen amb una marca determinada com a conseqüència de l’experiència positiva que els genera interaccionar-hi i, en general, de l’afinitat que hi senten, que és promoguda per la mateixa marca mitjançant accions en les plataformes digitals.
comunitat de marca f COMUNICACIÓ EMPRESARIAL Grup de consumidors o usuaris que se senten fortament vinculats a una marca determinada i que interactuen habitualment amb la marca i entre ells, d’acord amb els interessos que els uneixen.
comunitat virtual f SISTEMES D’INFORMACIÓ Conjunt de persones amb afinitats o interessos comuns que mantenen de manera habitual una interacció per internet per mitjà d’una mateixa plataforma.
cristall líquid calamític m FÍSICA Cristall líquid en què les molècules tenen forma allargada.
cristall líquid colestèric m | cristall líquid nemàtic quiral m FÍSICA Cristall líquid constituït per molècules allargades que estan disposades formant capes, amb els eixos moleculars paral·lels al pla de cada capa i entre si però lleugerament desplaçats d’una capa a l’altra, de tal manera que es configura una estructura helicoïdal
cristall líquid columnar m FÍSICA Cristall líquid en què les molècules es distribueixen formant supraestructures en forma de columna.
cristall líquid discòtic m FÍSICA Cristall líquid en què les molècules tenen forma de disc.
cristall líquid esmèctic m FÍSICA Cristall líquid constituït per molècules allargades disposades formant capes paral·leles i amb els eixos moleculars orientats en una direcció diferent que el pla de les capes.
cristall líquid liotròpic m FÍSICA Cristall líquid generat com a conseqüència de la disgregació de la xarxa cristal·lina d’un compost per l’addició d’un dissolvent.
cristall líquid nemàtic m FÍSICA Cristall líquid constituït per molècules allargades que tenen els eixos orientats paral·lelament entre si i els centres de massa distribuïts desordenadament com en un líquid.
cristall líquid termotròpic m FÍSICA Cristall líquid generat com a conseqüència d’un canvi de temperatura.
criteri principal de valoració m | variable principal f FARMACOLOGIA Variable que es considera més important a l’hora d’avaluar el resultat d’un assaig clínic, a partir de la qual s’estableixen les conclusions formals de l’assaig.
cura de continguts f SISTEMES D’INFORMACIÓ Tasca de buscar, seleccionar, organitzar i compartir informació en línia que pugui ser rellevant per a una comunitat virtual determinada.
curador de continguts curadora de continguts m f SISTEMES D’INFORMACIÓ Persona que s’encarrega de buscar, seleccionar, organitzar i compartir informació en línia que pugui ser rellevant per a una comunitat virtual determinada.
delimitació interessada f POLÍTICA Acció de fixar amb criteris partidistes els límits territorials d’una circumscripció electoral de delimitació variable, amb l’objectiu de condicionar els resultats electorals.
eco- pfx MEDI AMBIENT Forma prefixada amb valor adjectival que indica un impacte poc perjudicial o gens perjudicial de l’element indicat per la base sobre el medi al llarg de les fases de producció o aplicació.
ecològic -a adj MEDI AMBIENT Dit del producte, la tècnica o el procés que té un impacte gens perjudicial o poc perjudicial sobre el medi al llarg de les fases de producció o aplicació.
ecològic -a adj | biològic -a adj AGRICULTURA I ALIMENTACIÓ Dit del menjar o l’aliment que procedeix de l’agricultura ecològica o la ramaderia ecològica, sigui directament o bé a través dels ingredients que el componen, per a l’elaboració del qual només es permeten determinats additius alimentaris.
efecte nocebo m | resposta nocebo f FARMACOLOGIA Conjunt de canvis negatius o contraproduents que experimenta una persona en el seu estat de salut després de la presa d’un placebo.
eixamplament m FÍSICA Deformació d’un cristall líquid nemàtic caracteritzada per un desviament local de l’alineació molecular en forma de ventall.
embutllofament m BIOLOGIA CEl·lULAR Procés de formació de butllofes a la membrana plasmàtica o a la membrana nuclear d’una cèl·lula.
espai de marca m COMUNICACIÓ EMPRESARIAL Àmbit vital, d’activitat o de coneixement amb què una marca desitja que els consumidors l’associïn com a base per a la construcció del seu imaginari de marca, amb els valors, els atributs i la personalitat que la defineixen.
examen en línia m MÀRQUETING I COMERCIALITZACIÓ Pràctica d’un usuari consistent a consultar per internet les característiques del producte que vol adquirir i les recomanacions o les opinions d’altres usuaris abans de decidir-ne la compra.
examen in situ m MÀRQUETING I COMERCIALITZACIÓ Pràctica d’un consumidor consistent a examinar en una botiga física el producte que vol adquirir per internet abans de decidir-ne la compra.
experiència de marca f COMUNICACIÓ EMPRESARIAL Percepció que es forma un consumidor d’una marca com a resultat de la interacció, directa o indirecta, que ha mantingut amb aquella marca o amb algun dels seus productes.
flexió f FÍSICA Deformació d’un cristall líquid nemàtic caracteritzada per una curvatura local de l’alineació molecular.
fònio m | forcadella fonio [Digitaria exilis ] f BOTÀNICA Planta herbàcia anual de la família de les gramínies, originària de l’Àfrica occidental, que fa fins a 90 cm d’alçària, de fulles linears, raïms digitats, espícules sense pèls amb una sola bràctea i cariopsi amb l’àpex apiculat, que es cultiva com a cereal.
fònio m AGRICULTURA Gra del fònio, utilitzat en l’alimentació humana.
fórmula de la mitjana més elevada f | fórmula de quocients f POLÍTICA Fórmula distributiva en què la distribució d’escons pren com a referència la sèrie de quocients que resulten de dividir el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per una sèrie de divisors establerts.
fórmula de la resta més elevada f | fórmula de quota f POLÍTICA Fórmula distributiva en què la distribució d’escons pren com a referència el quocient que resulta de dividir el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per la quota electoral.
fórmula de majoria absoluta f POLÍTICA Fórmula majoritària que assigna els escons a la candidatura que ha obtingut més de la meitat dels vots.
fórmula de majoria relativa f | fórmula de majoria simple f POLÍTICA Fórmula majoritària que assigna els escons a la candidatura més votada, independentment del percentatge de vots que hagi obtingut.
fórmula distributiva f | fórmula proporcional f POLÍTICA Fórmula electoral que distribueix els escons d’una circumscripció electoral entre les diverses candidatures segons el percentatge de vots que hi hagin obtingut.
fórmula electoral f POLÍTICA Mecanisme d’un sistema electoral que estableix el nombre d’escons corresponents a cada candidatura segons els vots obtinguts en una circumscripció electoral determinada.
fórmula majoritària f POLÍTICA Fórmula electoral que assigna tots els escons d’una circumscripció electoral a la candidatura que hi ha obtingut més vots.
gavarra de proveïment f TRANSPORT Gavarra que subministra combustible a vaixells ancorats al mar.
gestió de comunitats f COMUNICACIÓ EMPRESARIAL I SISTEMES D’INFORMACIÓ Tasca de crear, fer créixer, administrar i dinamitzar comunitats virtuals d’acord amb l’estratègia de l’organització que les promou.
gestió de continguts f COMUNICACIÓ EMPRESARIAL I SISTEMES D’INFORMACIÓ Tasca de decidir els continguts de difusió propis d’una organització i de supervisar-ne la creació, el desenvolupament, la publicació i l’actualització.
gestor de comunitats gestora de comunitats m f COMUNICACIÓ EMPRESARIAL I SISTEMES D’INFORMACIÓ Persona que s’encarrega de crear, fer créixer, administrar i dinamitzar comunitats virtuals d’acord amb l’estratègia de l’organització que les promou.
gestor de continguts gestora de continguts m f COMUNICACIÓ EMPRESARIAL I SISTEMES D’INFORMACIÓ Persona que s’encarrega de decidir els continguts de difusió propis d’una organització i de supervisar-ne la creació, el desenvolupament, la publicació i l’actualització.
inferència bayesiana f ESTADÍSTICA Mètode d’inferència en què els resultats es basen en l’actualització mitjançant la regla de Bayes d’una estimació de probabilitat a priori.
inferència freqüentista f ESTADÍSTICA Mètode d’inferència en què els resultats es basen exclusivament en dades informatives, sense la intervenció d’estimacions de probabilitat a priori.
internet m f INFORMÀTICA Xarxa informàtica mundial constituïda per un conjunt de xarxes connectades per mitjà de diversos protocols estandarditzats que permet l’intercanvi d’informació entre els usuaris.
ipé [Tabebuia sp. ] m BOTÀNICA Arbre caducifoli de la família de les bignoniàcies, originari de l’Amèrica Central i del Sud, que fa fins a 30 m d’alçària, de fulles compostes, inflorescències generalment en panícula, flors tubulars o campanulades, vistoses, de color groc, blanc, vermellós o morat, i fruits capsulars llargs.
ipé m INDÚSTRIA DE LA FUSTA Fusta procedent de l’Amèrica del Sud que s’obté de l’ipé, pesant, dura, amb el duramen de color marró olivaci i vetes fines de color marró.
llindar efectiu m POLÍTICA Mínim de vots amb què una candidatura aconsegueix el primer escó en unes eleccions determinades.
llindar legal m POLÍTICA Mínim de vots fixat legalment que necessita una candidatura per a poder concórrer a la distribució d’escons.
llista oberta f POLÍTICA Vot de llista en què els electors tenen la possibilitat de combinar en la seva llista candidats de diferents candidatures ordenats segons les seves preferències i, segons el sistema, donar més d’un vot a algun dels candidats.
llista tancada f POLÍTICA Vot de llista en què els electors trien una de les llistes electorals prèviament establertes que es presenten per ser elegides.
llista tancada bloquejada f | llista bloquejada f | llista tancada f POLÍTICA Llista tancada en què els electors no tenen cap possibilitat de modificar la llista electoral que trien.
llista tancada desbloquejada f | llista desbloquejada f POLÍTICA Llista tancada en què els electors poden expressar la preferència per determinats candidats de la llista electoral que trien o modificar-ne l’ordre establert.
longan m | ull de drac [Dimocarpus longan ] m BOTÀNICA Arbre perennifoli de la família de les sapindàcies, originari del sud-est asiàtic, que fa fins a 12 m d’alçària, de fulles compostes, pinnades i oblongues, flors petites de color blanc i fruits esfèrics comestibles.
longan m | ull de drac m FRUITA Fruit comestible del longan, que fa fins a 2,5 cm de diàmetre, de forma esfèrica, pell groguenca o marronosa i polpa blanca i sucosa, amb una llavor central grossa de color negre amb una taca blanca que recorda la forma d’un ull.
lonja f CIRC Sistema de seguretat consistent en una corda suspesa d’un sistema de politges, amb un extrem lligat al cinturó de l’acròbata i l’altre sota el control d’una altra persona, o bé suspesa per un extrem d’un punt de suport fix i lligada per l’altre extrem al cinturó de l’acròbata, que s’utilitza per a facilitar el procés d’aprenentatge de l’artista i per a evitar que es faci mal si cau durant l’entrenament o l’execució dels exercicis.
lonjador lonjadora m f CIRC Persona responsable de controlar l’extrem lliure d’una lonja, per evitar que l’acròbata es faci mal si cau durant l’entrenament o l’execució dels exercicis.
ludificació f MÀRQUETING I COMUNICACIÓ EMPRESARIAL Estratègia consistent a utilitzar la mecànica del joc per a crear un vincle emocional entre una marca i els seus usuaris.
màrqueting de cercadors [SEM] m MÀRQUETING, COMUNICACIÓ EMPRESARIAL I SISTEMES D’INFORMACIÓ Conjunt d’estratègies de màrqueting destinades a millorar la visibilitat i augmentar el trànsit d’un lloc web o d’un altre recurs digital per mitjà dels cercadors.
màrqueting de mitjans socials m MÀRQUETING I COMUNICACIÓ EMPRESARIAL Màrqueting digital que basa l’estratègia de comunicació en l’ús dels mitjans socials.
màrqueting digital m | màrqueting electrònic m MÀRQUETING I COMUNICACIÓ EMPRESARIAL Màrqueting que se serveix de les tecnologies de la informació i la comunicació.
màrqueting mòbil m MÀRQUETING I COMUNICACIÓ EMPRESARIAL Màrqueting digital que té els aparells mòbils com a mitjans d’actuació.
màrqueting per internet m | màrqueting en línia m MÀRQUETING I COMUNICACIÓ EMPRESARIAL. Màrqueting digital que té internet com a mitjà d’actuació.
medicament objecte de publicitat destinada al públic m | especialitat farmacèutica publicitària [EFP] f FARMACOLOGIA Medicament del qual es permet la venda sense recepta i la publicitat adreçada al públic general.
medicament supervendes m FARMACOLOGIA Medicament destinat a la prevenció o el tractament d’una malaltia o un símptoma d’elevada prevalença, que assoleix una important penetració al mercat i produeix un gran retorn econòmic en relació amb el cost de desenvolupament i producció.
mitjà social m COMUNICACIÓ EMPRESARIAL I SISTEMES D’INFORMACIÓ Cadascuna de les plataformes de comunicació digital que permeten als usuaris comunicar-se entre ells per mitjà de la creació, l’edició, la publicació i l’intercanvi de continguts.
moneda virtual f FINANCES Unitat monetària que només pot ser objecte de transaccions per internet i sota encriptació.
monetització f FINANCES I MÀRQUETING Avaluació d’una acció o estratègia de màrqueting pel que fa a la seva rendibilitat econòmica.
monetitzar v tr FINANCES I MÀRQUETING Avaluar una acció o estratègia de màrqueting pel que fa a la seva rendibilitat econòmica.
moviment de corre i tomba m BIOLOGIA CEl·lULAR Mecanisme de desplaçament dels bacteris amb flagel·lació perítrica en el medi aquós consistent en una alternança de períodes d’avançament en línia recta i períodes de gir aleatori sobre si mateixos, com a conseqüència del gir dels flagels en sentit antihorari i en sentit horari, respectivament.
multisuport adj COMUNICACIÓ EMPRESARIAL Dit de la història que es comunica a través de diversos mitjans, adequant un mateix contingut a les exigències tècniques de cada mitjà.
narrativa transmèdia f COMUNICACIÓ EMPRESARIAL Tècnica consistent a comunicar una història a través de diversos mitjans, expandint-ne el contingut segons les característiques i les possibilitats d’interacció de cada mitjà i amb les aportacions dels usuaris, de tal manera que l’univers narratiu complet es construeix amb la suma de tots aquests continguts.
natiu -iva adj INFORMÀTICA Dit de l’aplicació o el programa que han estat específicament dissenyats per a ser executats en una plataforma concreta.
optimització de compra f MÀRQUETING I COMUNICACIÓ EMPRESARIAL Estratègia de màrqueting consistent a utilitzar eines tecnològiques i aplicacions específiques, sovint per a aparells mòbils, que permetin millorar l’experiència de compra dels usuaris i, alhora, fomentar les vendes.
optimització natural f [SEO m ] MÀRQUETING, COMUNICACIÓ EMPRESARIAL I SISTEMES D’INFORMACIÓ Estratègia de màrqueting de cercadors destinada a millorar l’ordre en què apareix un lloc web o un altre recurs digital dins els resultats que el cercador ofereix d’acord amb els seus paràmetres habituals.
optimització per mitjans socials f [SMO m ] MÀRQUETING, COMUNICACIÓ EMPRESARIAL I SISTEMES D’INFORMACIÓ Estratègia de màrqueting destinada a millorar la visibilitat i augmentar el trànsit d’un lloc web o d’un altre recurs digital utilitzant els mitjans socials o les eines vinculades als mitjans socials.
optimització publicitària f | optimització de pagament f [SEA m ] MÀRQUETING, COMUNICACIÓ EMPRESARIAL I SISTEMES D’INFORMACIÓ Estratègia de màrqueting de cercadors destinada a millorar la visibilitat d’un lloc web o d’un altre recurs digital per mitjà de la inserció d’anuncis a les pàgines de resultats dels cercadors.
orenga asiàtica [Coleus amboinicus ] f BOTÀNICA Planta perenne aromàtica de la família de les labiades, originària de l’Àsia tropical, que fa fins a 1 m d’alçària, de fulles peciolades oposades, carnoses, reniformes i amb el marge crenulat, d’inflorescències terminals i flors blaves, rosades o violàcies.
pensament de dissenyador m ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D’EMPRESES Metodologia de resolució de problemes i de descobriment d’oportunitats inspirada en els procediments del disseny, que intenta aconseguir solucions creatives en què es conjuminin les necessitats de la societat amb allò que és tecnològicament factible i té valor afegit.
posicionament digital m MÀRQUETING, COMUNICACIÓ EMPRESARIAL I TELEVISIÓ Percepció que té el públic objectiu d’un producte o d’una marca amb relació a la resta de competidors de la xarxa.
presentisme laboral m TREBALL Presència d’un treballador en el seu lloc de treball, en hores de feina o fora de l’horari laboral, sense repercussió positiva en la productivitat.
probabilitat a posteriori f ESTADÍSTICA Probabilitat obtinguda tenint en compte la probabilitat a priori i dades informatives addicionals.
probabilitat a priori f ESTADÍSTICA Probabilitat obtinguda tenint en compte únicament dades històriques o fets subjectius.
prorrateig m POLÍTICA Operació consistent a assignar el nombre d’escons que correspon a cada circumscripció electoral, que es fa sobre la base de criteris demogràfics o de criteris territorials o bé de tots dos tipus de criteris.
prorrateig desviat m POLÍTICA Prorrateig que produeix desigualtat en la relació entre el percentatge d’electors i el percentatge d’escons de les diverses circumscripcions electorals.
proveïment de combustible m INDÚSTRIA Operació consistent a fornir de combustible un vaixell.
publicitat conductual f MÀRQUETING, COMUNICACIÓ EMPRESARIAL I PUBLICITAT Tècnica publicitària consistent a introduir continguts publicitaris que captin l’atenció de l’usuari durant la seva navegació per internet basant-se en la informació prèviament obtinguda del navegador sobre el seu comportament o els seus hàbits a la xarxa.
publicitat nativa f MÀRQUETING, COMUNICACIÓ EMPRESARIAL I PUBLICITAT Tècnica publicitària consistent a crear continguts d’acord amb les característiques i les funcionalitats específiques de les plataformes a què van destinats.
quota electoral f POLÍTICA Nombre de vots que es necessiten per a obtenir cadascun dels escons en una circumscripció plurinominal determinada, que és un dels paràmetres de les fórmules de la resta més elevada.
ramaderia ecològica f | ramaderia biològica f RAMADERIA I ALIMENTACIÓ Ramaderia que proporciona als animals una alimentació ecològica, idealment de la mateixa explotació, i un espai adequat pel que fa a les dimensions, la ventilació, la claror i l’accés a l’aire lliure, i que assegura la seva salut per mitjà de la prevenció i d’una selecció adequada de les races i les estirps, amb la finalitat de respectar l’equilibri del medi, aconseguir una gestió sostenible i garantir el benestar dels animals.
rebentat m ARTS GRÀFIQUES Tècnica consistent a superposar les vores dels colors contigus d’una imatge a fi d’evitar l’aparició d’espais blancs entre les diferents tintes durant la impressió.
regió de transició f FÍSICA Regió de l’espai de paràmetres que separa dos règims diferents d’una llei física determinada.
regla de Bayes f | fórmula de Bayes f ESTADÍSTICA Regla que modifica la probabilitat a priori d’un esdeveniment d’acord amb dades informatives addicionals.
rendibilitat de la inversió f [ROI m ] FINANCES Relació entre el benefici net obtingut d’una determinada operació i el capital que s’hi ha invertit, expressada en percentatge.
rendibilitat de la inversió en màrqueting f | ROI de màrqueting m FINANCES Relació entre el benefici net obtingut d’una acció o estratègia de màrqueting i el capital que s’hi ha invertit, expressada en percentatge.
rendiment en superposició m ARTS GRÀFIQUES Quocient entre la densitat que adopta una tinta quan se superposa a una altra tinta prèviament impresa sobre un suport i la densitat que adopta quan s’imprimeix directament sobre el suport.
replicació f FINANCES Acció de replicar un índex borsari de referència pel que fa al seu comportament.
replicar v tr FINANCES Reproduir un índex borsari de referència pel que fa al seu comportament.
reposició rotatòria f BIOLOGIA CEl·lULAR Fenomen pel qual els monòmers d’un filament van desplaçant contínuament la seva posició des d’un extrem del filament a l’altre sense fer variar la longitud total de la cadena, com a conseqüència de l’equilibri entre els processos de polimerització en un extrem i de despolimerització en l’altre.
residu dentinal m ODONTOLOGIA Capa constituïda per una mescla de fluid dentinal, aigua de refrigeració, partícules de dentina, restes necròtiques i bacteris, que es forma a la superfície d’una cavitat dental i dels conductes radiculars com a resultat del tractament de la dentina amb instruments rotatoris.
rugosificació f FÍSICA Procés de formació de rugositat en una superfície, generalment en experimentar un moviment o un creixement.
rugositat f FÍSICA Conjunt d’irregularitats i desviacions de petita escala presents en una superfície respecte d’una forma llisa.
sistema de dues voltes m POLÍTICA Sistema majoritari que preveu una segona votació en cas que en la primera cap de les candidatures hagi assolit la majoria requerida per a ser elegida.
sistema de gestió de continguts [SGC] m COMUNICACIÓ EMPRESARIAL I SISTEMES D’INFORMACIÓ Programari que facilita la gestió de continguts d’una organització, tant des del punt de vista del desenvolupament com des del punt de vista de la publicació i l’actualització.
sistema majoritari m POLÍTICA Sistema electoral en què s’assignen els escons d’una circumscripció electoral a la candidatura que obté la majoria dels vots, ja sigui una majoria absoluta o bé una majoria relativa, segons el cas.
sistema mixt m POLÍTICA Sistema electoral en què es combinen procediments i regles del sistema majoritari i del sistema proporcional.
sistema paral·lel m POLÍTICA Sistema mixt en què una part dels escons d’una cambra s’elegeixen mitjançant l’aplicació d’un sistema majoritari, i l’altra part, mitjançant l’aplicació d’un sistema proporcional, sense que es produeixi cap compensació ni influència entre els resultats de tots dos sistemes.
sistema proporcional m POLÍTICA Sistema electoral en què es distribueixen els escons d’una circumscripció electoral entre les diverses candidatures proporcionalment al nombre de vots que han obtingut.
sistema proporcional personalitzat m POLÍTICA Sistema mixt en què la distribució d’escons d’una cambra entre les formacions polítiques es determina amb el sistema proporcional i l’assignació d’escons als candidats específics resulta parcialment de l’aplicació del sistema majoritari.
tautotopònim m LINGÜÍSTICA Designació composta referida a un lloc, sovint un accident geogràfic, en què almenys dos dels constituents repeteixen un mateix significat genèric, generalment expressat amb formes lingüístiques procedents de llengües diferents (exemples: vall d’Aran, desert del Sàhara, salt de Sallent, etc.).
tisora f CIRC Figura en què l’àgil o l’acròbata, agafats a les mans del portador o a un aparell aeri, en posició carpada o planxada, eleven les cames fins a passar-les entre els braços i es deixen anar un instant del punt de suport per poder separar les cames i abaixar-les de nou.
torsió f FÍSICA Deformació d’un cristall líquid nemàtic caracteritzada per un desviament local de l’alineació molecular en forma d’hèlice.
transició rugosa f FÍSICA Canvi d’una superfície cap a un estat més rugós per mitjà d’una rugosificació.
transmèdia adj COMUNICACIÓ Dit de la història que es comunica a través de diversos mitjans, expandint-ne el contingut segons les característiques i les possibilitats d’interacció de cada mitjà i amb les aportacions dels usuaris.
vaixell de proveïment m TRANSPORT Vaixell de gran tonatge, ancorat en alta mar, que serveix de magatzem de combustible per a subministrar-ne a altres vaixells.
valor de tall m FÍSICA TEÒRICA Valor d’una magnitud física pres en consideració com a límit màxim o mínim en un càlcul, que comporta la desestimació dels valors superiors o inferiors, respectivament.
vot de barreja m POLÍTICA Acció d’un votant de combinar en la seva llista candidats procedents de diferents candidatures.
vot de llista m POLÍTICA Modalitat de vot en què els electors trien un grup de candidats reunits en una llista.
vot personalitzat m POLÍTICA Modalitat de vot en què els electors indiquen els noms dels candidats que prefereixen.
vot preferencial m POLÍTICA Modalitat de vot en què els electors ordenen els candidats segons el seu ordre de preferència.
vot transferible m POLÍTICA Vot preferencial en què el vot de cada elector es transfereix d’un candidat a un altre, segons l’ordre que ha indicat, quan no és aprofitable, ja sigui perquè el candidat triat no té cap possibilitat de ser elegit o bé perquè ja ha obtingut representació.
xarop de canya m ALIMENTACIÓ Líquid espès, de color marró fosc, que s’obté durant el procés d’elaboració del sucre per evaporació del suc purificat de la canya, abans de la cristal·lització.
xia [Salvia hispanica ] f BOTÀNICA Planta herbàcia anual de la família de les labiades, originària de Mèxic, que fa fins a 3 m d’alçària, pilosa, de fulles peciolades ovades o el·líptiques, d’inflorescències racemoses, flors blaves i fruits formats per quatre núcules.
xia f BOTÀNICA Llavor de la xia, que fa fins a 2 mm de llarg per 1,2 mm d’ample, obovada, de color marró o gris amb taques vermelloses, oleaginosa i rica en mucílag i fècula.
xia f ALIMENTACIÓ Beguda refrescant que es prepara amb llavors de xia remullades amb aigua i barrejades amb sucre i llimona, típica de Mèxic.