Bibliografia de la història del romànic d’Andorra

  1. Ramon d’Abadal I Vinyals: La batalla del adopcionismo en la desintegracion de la Iglesia visigoda, Discurs llegit a l’acte de recepció pública de Ramon d’Abadal a la Rablb el 18 de desembre de 1949, Barcelona 1949.
  2. Ramon d’Abadal I Vinyals: Els diplomes carolingis a Catalunya, Memòries de la secció històrico-arqueològica, Institució Patxot, Diputació de Barcelona, Barcelona 1952.
  3. Ramon d’Abadal I Vinyals: Dels visigots als catalans, 2 vols., Edicions 62, Barcelona 1972.
  4. J. Arce: El Edictum de Pretiis y la diócesis Hispaniarum: Notas sobre la economía de la Península Ibérica en el Bajo Imperio romano, “Hispania” (Madrid 1979), XX-XIX.
  5. M. Baiche: Roncesvalles-Rencesvalls II, “Bulletin trimestriel de la Société des langues Néo-Latines”, 1980, pàgs. 12-24.
  6. C. Baraut: El monestir de Sant Serni de Tavèrnoles i les seves possessions a la Vall d’Andorra, “Studia Monastica” (Abadia de Montserrat 1968), vol. X, fasc. 2, pàgs. 239-275.
  7. C. Baraut: Els orígens de la senyoria episcopal d’Andorra, “Estudis d’Història Medieval” (Barcelona 1972), vol. V, Societat Catalana d’Estudis Històrics, Institut d’Estudis Catalans.
  8. C. Baraut: Pergamins de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell referents a la Vall d’Andorra (segles X-XIII), “Quaderns d’Estudis Andorrans” (Andorra la Vella 1976), I, pàgs. 67-103.
  9. C. Baraut: L’origen i evolució de la Senyoria d’Andorra (s. IX-XIII), “Annals de la la Universitat d’Estiu” (Andorra la Vella 1982), pàgs. 126-134.
  10. C. Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies de l’antic bisbat d’Urgell (segles IX-XIII), Societat Cultural Urgel·litana, la Seu d’Urgell 1986.
  11. C. Baraut: El senyoriu d’Andorra, Història Salvat de Catalunya, vol. II, Barcelona 1986, pàgs. 50-54.
  12. C. Baraut: La data de l’Acta de Consagració de la catedral carolíngia de la Seu d’Urgell, “Urgellia” (la Seu d’Urgell 1987), 7, pàgs. 515-525.
  13. M. Barceló: La primera organització fiscal d’Al-Andalus segons la “Crònica del 754”, “Faventia” (Barcelona 1979), I, 2.
  14. M. Barceló: Visigots i àrabs, Història de Catalunya dirigida per Joaquim Nadal i Philippe Wolff, ed. Oikos-Tau, SA, Barcelona 1983.
  15. Ch. Baudon de Mony: Origines historiques de la question d’Andorre, “Bibliothèque de l’École des Chartres”, 1885, pàgs. 95-107.
  16. Ch. Baudon de Mony: La vallée d’Andorre et les évèques d’Urgel au Moyen Age, “Revue des Pyrénées”, 1891-1892, tom. III, pàgs. 561-571.
  17. Ch. Baudon de Mony: Relations politiques des comtes de Foix avec la Catalogne jusqu’au commencement du XIVe siècle, 2 vols., Alphonse Picard et fils, libraires-editeurs, París 1896.
  18. P. Bertran: El comtat d’Urgell (dels orígens al segle XIII), “Annals de la la Universitat d’Estiu” (Andorra la Vella 1982), pàgs. 116-126.
  19. J. Bolòs – V. Hurtado: Atlas històric d’Andorra (759-1278), Conselleria d’Educació i Cultura, Andorra 1987.
  20. P. Bonnassie: Catalunya mil anys enrera (segles X-XI). Creixement econòmic i adveniment del feudalisme a Catalunya, de mitjan segle X al final del segle XI, 2 vols., Edicions 62, Barcelona 1979.
  21. G. de Brocà: Historia del Derecho de Cataluña, Departament de Justícia, Barcelona 1985.
  22. Jean-Auguste Brutails: Étude critique sur les origines de la question d’Andorre, “Revue des Pyrénées et de la France Méridionale”, vol. III, 1891, 4t trimestre, pàgs. 966-994.
  23. Jean-Auguste Brutails: Etude critique sur les origines de la question d’Andorre. Réponse a M. Baudon de Mony, “Revue des Pyrénées”, 1891-1892, vol. III, pàgs. 571-580.
  24. Jean-Auguste Brutails: Crítica bibliográfica a: Fernando de los Ríos Urruti, vida e instituciones del pueblo de Andorra. Una supervivencia señorial, “Bulletin Hispanique” (Madrid 1920), pàgs. 336-339.
  25. Jean-Auguste Brutails: Crítica biliográfica a: Francisco Pallerola, El Principado de Andorra y su Constitución Política, Extrait du Bulletin Hispanique.
  26. Jean-Auguste Brutails: La côtume d’Andorra, “Monumenta Andorrana” (Andorra la Vella 1965), 1, la ed. a París 1904.
  27. P. Canturri, X. Llovera, A. M. Roca, J. Guillamet: Sant Vicenç d’Enclar. Des outils de pierre aux monnaies romaines, Dossiers d’Histoire et Archeologie, juliol 1985, núm. 96.
  28. Joan Coromines: Estudis de toponimia catalana, ed. Barcino, Barcelona 1970.
  29. E. Corredera: Noticia de los condes de Urgel, Instituto de Estudios Ilerdenses, Lleida 1973.
  30. J. Descheemaeker -A. Morell: Carta Pobla d’Andorra. Anàlisi jurídica i històrica d’una suggestiva realitat, Andorra la Vella 1987.
  31. J. Duvernoy: Le catharisme: l’histoire des cathares, ed. Privat, Tolosa 1979.
  32. A. Fiter I Rossell: Manual Digest de les valls Neutras de Andorra, 1748.
  33. Josep M. Font I Rius -R. Gubern: Perfil esquemático de historia constitucional andorrana, Publications de l’Institut d’Études Politiques de Toulouse, 1970, pàgs. 9-36.
  34. J.M. Font I Rius: Cartas de población y franquicia de Cataluña, 2 vols., Csic. Instituto de Geografía, Etnología e Historia, Madrid-Barcelona, 1983.
  35. J.M. Font I Rius: Els orígens del co-senyoriu andorrà, Estudis sobre els drets i institucions locals en la Catalunya Medieval, Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona 1985, pàgs. 737-757.
  36. X. Llovera: Carta arqueològica d’Andorra, Memòria de tesi de Llicenciatura, Universitat Autònoma de Barcelona, oct. 1984.
  37. P. De Marca: Marca Hispanico, ed. Base, Barcelona 1972.
  38. J. Miret I Sans: Investigación histórica sobre el vizcondado de Castellbò con datos inéditos de los condes de Urgel y de los vizcondes de Ager, Barcelona 1900.
  39. J. Miret I Sans: Los noms personals i geogràfics de la encontrada d’Organyà en los segles X-XI, Brablb, 1904.
  40. J. Miret I Sans: Aplech de documents dels segles XI-XII per al estudi de la llengua catalana, Brablb, 1904.
  41. J. Miret I Sans: Les “Memorias cronológicas de los condes de Urgel”, Brablb, 1911.
  42. J. Miret I Sans: Noves i documents inèdits sobre la família senyorial de Caboet i la qüestió d’Andorra, Barcelona 1918.
  43. A. Osona: La república de Andorra, “Butlletí del Cec” (Barcelona 1896).
  44. P. Ourliac: De la féodalité méridionale au Pariage d’Andorre, “Annals de la la Universitat d’Estiu” (Andorra la Vella 1982), pàgs. 55-68.
  45. G. Pallerolas: El principado de Andorra y su constitución política, 1912.
  46. M. Pasquier: Charte fausse de l’organisation de l’Andorre sous Carlemagne, “Bulletin historique et philologique”, 1896.
  47. A. Puig: Politar Andorrà, 1763.
  48. J. Riera Simó: Pariatge d’Andorra, ed. Andorra, Andorra la Vella 1978.
  49. M. Riu: Revisión del problema adopcionista en la diócesis de Urgel, AEM Instituto de Historia Medieval de España, Barcelona 1964, pàgs. 77-96.
  50. M. Riu: Una tipologia de l’hàbitat medieval al Pirineu: l’exemple d’Andorra, “Annals de la la Universitat d’Estiu” (Andorra la Vella 1982), pàgs. 94-106.
  51. J.M. Salrach: Repoblament i colonització agrària a l’Alta Edat Mitjana, a Estructura social i econòmica del camp català, ed. La Magrana, IMH, Barcelona 1984, pàgs. 19-39.
  52. J. Soler Garcia: El cartulario de Tavèrnoles, Castelló de la Plana 1961.
  53. P. Tragó: Spill Manifest de totes les coses del vescomtat de Castellbò, Societat Cultural Urgel·litana, Edició a cura de Cebrià Baraut, la Seu d’Urgell 1982.
  54. J.D. Trias: Constitución política i personalidad internacional del Principado de Andorra, Memòria llegida a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona el 2 de novembre de 1890.
  55. Vaissete-Devic: Histoire Générale de Languedoc, reedició del 1973, Osnabruck 1973.
  56. F Valls I Taberner: Privilegis i Ordinacions de les valls Pirinenques, dins Valls d’Andorra, vol. III, col. dirigida per Abadal i Valls i Taberner, Diputació de Barcelona, Barcelona 1920.
  57. J.M. Vidal I Guitart: Instituciones políticas y sociales de Andorra, Csic, Instituto Frco. de Vitoria, Madrid 1949.
  58. J. Villanueva: Viage literario a las Iglesias de España, tom. X, Valencia 1821.
  59. Ph. Wolff: Les comtes et le comté de Foix au XIII siècle, “Annals de la la Universitat d’Estiu.” (Andorra la Vella 1982), pàgs. 106-116.