Situació
Un detall de la peça romànica que hi ha entre les construccions modernes del santuari. Hom pot veure aquí el mur de migjorn amb la porta i una finestra, a més de l’aparell, perfectament visible.
M. Anglada
El santuari de Santa Margarida de Vinyoles es troba situat al sector meridional del terme municipal de les Llosses, a llevant del puig Cornador, sobre un turó de la serra de Vinyoles, a 1206 m d’altitud.
Mapa: 293M781. Situació 31TDG278659.
S’hi accedeix des del punt quilomètric 12,200 de la carretera C-149, de Borredà a Ripoll per la dreta, o sigui, vers migjorn, amb una forta pujada per la baga de la serra. S’hi arriba després d’un recorregut de 3,350 km. Al final cal agafar el trencall de mà esquerra, puix que el que hi ha a la dreta va cap a l’altre vessant, que duu al castell de Santa Margarida. (MAB)
Història
El santuari de Santa Margarida de Vinyoles, avui molt abandonat, ha estat considerat com la capella de l’antic castell de la Guàrdia de Ripoll, el seti del qual es troba al peu del conjunt del santuari.
Sembla que ja existia el segle XIII, però si la identificació anterior és correcta, deu ésser força més antic. De tota manera, sabem de cert que existia amb anterioritat l’any 1324.
L’edifici actual fou bastit després de l’any 1854, englobant i substituint l’anterior edifici, com a resultat d’un vot popular fet durant l’epidèmia de còlera d’aquell any, tal i com consta en la inscripció que hi ha sobre la porta. (APF-MLIC)
Església
Planta, a escala 1:200, del conjunt del santuari. A la part superior, corresponent a l’angle sud-oriental, hi ha la peça rectangular, amb dues finestres i una porta, que pertany a la construcció romànica.
M. Anglada
La petita església queda annexionada a unes altres construccions de diferents èpoques, la de l’albergueria i la de la nova església del segle passat, i ocupa l’extrem sud-oriental del conjunt.
La part romànica del santuari és una sala de planta lleugerament trapezoidal, sense absis diferenciat, amb una finestra d’esqueixada simple en el frontal del presbiteri i una altra de doble esqueixada a la façana de migjorn, on també hi ha la porta, d’arcada adovellada, amb grossos carreus. Aquesta sala ha estat coberta amb una volta, on es veuen parcialment els carreuons, ben col·locats en filades; a sobre hi ha un sostre d’un pis, que devia ésser l’estança de l’albergueria.
No s’observa cap canvi en l’aparell extern corresponent a les dues plantes, tot i que hi ha una finestra de mides impròpies de l’època; cal suposar que almenys les parets han estat fetes al mateix temps, amb carreuons petits, ben travats i de mides més petites que els de la resta de la façana de migjorn, a partir d’una junta que s’observa al costat de la porta.
Recentment tot el conjunt ha estat restaurat gràcies a la iniciativa del rector de Matamala i s’ha evitat la degradació que sofria a causa del seu estat d’abandonament.
Per les seves característiques, aquesta església resulta difícil de datar, però el traç del seu aparell pot apuntar vers el final del segle XI, o, potser, millor el començament del XII. (MAB)
Bibliografia
- Eduard Junyent i Subirà: Parroquia de Vinyoles de Portabella, “Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich”, Separato de la “Hoja Parroquial”, núm. 121, Vic 1945-1952.
- Antoni Pladevall i Font: Les Llosses, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. I (Osona i Ripollès), Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981, pàg. 332.