Situació
Un detall de l’interior de l’edifici amb la curiosa capçalera.
M. Anglada
La capella de Sant Bartomeu resta encimbellada en un turó de 909 m d’altitud, situat al costat de llevant de Ripoll, des de la qual és visible.
Mapa: 256M781. Situació: 31TDG340726.
Hom hi pot arribar per una pista que surt, per la banda esquerra, de la carretera que va a Vallfogona, just passades les darreres cases del barri de l’Hospital. (APF-JAA)
Història
Als voltants de la vila de Ripoll hi havia antigament diverses esglésies, esmentades en la documentació dels segles XIII i XIV, com Sant Ponç, Sant Salvador i Sant Bartomeu. Dissortadament, la manca de precisions i d’una base monogràfica de la vila i el terme de Ripoll impedeixen donar-ne més dades, fins i tot sobre llur ubicació.
De les edificacions esmentades, només queden unes ruïnes de Sant Bartomeu, les quals fan pensar en un edifici molt primitiu, ampliat i modificat el segle XII. (APF-MLIC)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església amb una nau, posteriorment ampliada, coronada per una curiosa capçalera.
M. Anglada
De l’antiga església de Sant Bartomeu només resten els murs, els quals formen una planta rectangular, notablement llarga (19 × 8 m), i les arrencades de la volta. El presbiteri de la nau és orientat vers el costat nord-oriental, tot seguint la direcció de la vall del Ter, i hi ha un absis central encastat en el buit del mur i dues absidioles laterals en sentit diagonal, cobertes amb les voltes de quart d’esfera corresponents. Resulta notable aquesta disposició de les dues absidioles laterals encastades als murs, els quals tenen una finestra descentrada de simple esqueixada en forma d’espitllera a cada absis lateral. La nau té la porta a la façana oposada del presbiteri, on hom pot entreveure una arcada de grans dovelles, sobre la qual hi ha una finestra de doble esqueixada escapçada. L’aparell resta vist, tant a l’interior com a l’exterior, fet de carreuons formant murs d’una gruixària considerable, amb filades ben col·locades, però amb pedres de mala qualitat, que han estat erosionades.
L’estat de conservació és de total abandó i en procés de degradació ràpid. L’interior, a causa dels matolls que creixen enmig de les pedres de la volta enrunada, fa que sigui gairebé intransitable.
Aquesta església era originàriament més curta. Als murs laterals, hom pot veure encara la junta, la qual defineix un rectangle que segueix exteriorment una proporció gairebé harmònica, de manera que és una vegada i mitja, aproximadament, més llarga que no pas ampla.
De la seva estructura resulta totalment excepcional la disposició de la capçalera, la qual no té un parell en l’arquitectura romànica catalana, llevat d’una certa relació morfològica amb la disposició interior de l’absis central de l’església de Sant Pere de Terrasa i amb algunes capçaleres d’edificis de l’antiguitat tardana, com és ara una cella trichora del martyrium de Sant Feliu a Cimètire-Nola, o, especialment, un edifici pagà a Kanawàt (Síria), on els tres nínxols s’inclouen en un volum rectangular.
Aquestes relacions llunyanes no permeten una filiació directa de la curiosa capçalera de l’església de Sant Bartomeu, la qual no coneixem completa a causa de la pèrdua de la volta, i, doncs, no sabem com es devia enganxar amb l’absis central, i que constitueix un exemple singular en l’arquitectura alt-medieval catalana, sense cap relació amb l’arquitectura llombarda, la qual cosa ens porta a considerar aquest edifici anterior a l’erecció de l’església del monestir de Ripoll, i doncs, d’abans del segle XI. (MAB-JAA)